Muralles de Girona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→La muralla fundacional: desamb |
|||
Línia 9:
El primer recinte emmurallat de la ciutat data del segle I aC (entre els anys 80 i 70 aC). Va ser aixecada durant l'època en què el general romà [[Gneu Pompeu Magne]] fundà ''[[ex novo]]'' la ciutat de ''[[Gerunda]]'' en el marc de les [[guerres sertorianes]] per controlar les comunicacions amb l'imperi a través de la Via Heràclia (posteriorment anomenada [[Via Augusta]]).{{sfn|Iglésias i Franch|2003|p=9}} La muralla resseguia l'orografia del terreny i, per aquest motiu, prengué una forma triangular{{efn|A diferència dels cànons de l'època, que presentaven recintes rectangulars, com [[Barcino]].{{sfn|Iglésias i Franch|2003|p=10}}}} d'una àrea aproximada de 6 ha; el ''cardo maximus'' (eix nord-sud) era l'actual carrer de la Força i el ''decumanus maximus'' (eix est-oest) no ha estat identificat i devia presentar un traçat irregular.{{sfn|Iglésias i Franch|2003|p=12}}
El traçat original de la muralla es pot seguir en l'actualitat gairebé en la seva totalitat. El baluard de planta quadrada de [[Torre Gironella]] (que no se sap exactament com enllaçava amb la muralla) conformava el vèrtex superior i punt més alt de les muralles ciutat: la presència de la torre (l'única de tota la muralla) s'explica per la necessitat de defensar un punt d'alçada inferior a les muntanyes que l'envolten. Des d'aquí, la muralla baixa pel pati de les Àligues, el [[Convent de Sant Domènec (Girona)|convent de Sant Domènec]], el pati de l'antic col·legi Maristes i arriba fins a la porta del Correu Vell, al començament del carrer de la Força, porta meridional de la ciutat. Durant tot aquest tram les restes republicanes no són sempre presents i es troben sobretot en els fonaments de la construcció. Des d'aquest punt, la muralla ressegueix aproximadament l'actual carrer Ballesteries (torna a aparèixer cap al final del carrer, dins la torre Boschmonart), la pujada de Sant Feliu i de nou cap al vèrtex superior després de fer un angle de 90 graus. A l'altura de l'[[Església de Sant Feliu de Girona|església de Sant Feliu]] és on es troben les restes més importants d'''opus poligonal''. A partir del portal de Sobreportes és complicat seguir el recorregut de la muralla ja que travessa les edificacions, inclosa la [[catedral de Girona|catedral]], de la qual en ressegueix la paret nord de la nau central, i finalment continua pel porta del Sant Cristòfol de nou fins a Torre Gironella.{{sfn|Iglésias i Franch|2003|p=13-15}}
El recinte es comunicava amb l'exterior, com a mínim, amb tres portes: Sobreportes i Migdia, al nord i sud de la via Augusta, i una tercera porta entre la Torre Gironella i els actuals Jardins dels Alemanys. D'aquesta muralla primitiva se'n conserven algunes parts, la majoria com a basaments dels murs més moderns, com per exemple a la [[Casa Pastors]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nolla|nom=Josep Maria|cognom2=Nieto|nom2=Francisco Javier|article=Acerca de la cronología de la muralla romana tardía de Gerunda|publicació=Faventia|exemplar=2|pàgines=263-286|url=https://www.raco.cat/index.php/Faventia/article/view/45627/55354|data=1979|issn=0210-7570|llengua=castellà}}</ref> Encara sota la dominació romana, a finals del segle III es va reforçar aquesta muralla, sense canviar-ne el traçat. És la muralla anomenada Baix-imperial. En aquest moment es van annexar a la muralla diverses torres quadrangulars, com les torres que flanquejaven les entrades nord i sud de la ciutat (Sobreportes i Migdia) i la de la Torre Gironella.
| |||