Democràcia parlamentària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Bot neteja errors de format de l'eina de traducció de contingut
Línia 5:
Com a [[democràcia|sistema democràtic]], en la democràcia parlamentària la [[sobirania popular]] està representada per [[diputat]]s i/o [[senador]]s, elegits en [[eleccions]] lliures i periòdiques, que exerceixen la seva funció legislativa en el marc d'un parlament.
 
Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el {{segle|XVI}} i XVII. Un dels primers fou&nbsp;[[Jean Bodin]]&nbsp;(1530-1596)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup>&nbsp;que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès&nbsp; [[Thomas Hobbes]]&nbsp;(1588-1679).<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup>&nbsp;Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment l'influent clergue&nbsp;[[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]]&nbsp;(1627-1704)<sup>[[Absolutisme#cite note-Diccionari-1|[1]]]</sup>&nbsp;va aportar la teoria de l'origen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el&nbsp;[[Papa de Roma]]&nbsp;sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el&nbsp;[[rei]]&nbsp;és escollit per&nbsp;[[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.
 
En la majoria dels sistemes parlamentaris els càrrecs de cap d'estat i cap de govern són ostentats per dues persones distintes; el [[cap d'estat]] té una posició de representació o una funció merament cerimonial, amb poders limitats que pot utilitzar en temps de crisi, els quals (per convenció o per ordre constitucional) només poden utilitzar-se sota el consell i l'aprovació del [[cap de govern]]. A altres sistemes parlamentaris especials (anomenats [[sistema semipresidencialista|sistemes semipresidencialistes]]), el president (com a cap d'estat) té més poders i funcions governamentals.