Giovanni Pico della Mirandola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: Revertida |
m Revertides les edicions de 85.137.177.218. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] |
||
Línia 6:
== Biografia ==
Estudià a la Universitat de [[Bolonya]] i, amb només 14 anys, publicà ''Les decretals''. Viatjà pel territori italià i més tard per [[França]], on també va assistir a la universitat. Estudià llengües: [[grec]], [[àrab]], [[hebreu]] i [[caldeu]], per tal d'entendre l'[[Alcorà]], la [[càbala]], els oracles caldeus i els diàlegs platònics en els seus textos originals.
El [[1485]], durant la seua estada a [[París]], va llegir els treballs d'[[Averroes|Averrois]], el filòsof i teòleg [[asharisme|asharita]] que introduí el [[Aristòtil|pensament aristotèlic]] a Occident. Allí, va tenir la idea d'unificar les tradicions culturals supervivents en aquella època. L'any següent, ja de tornada a [[Itàlia]], amb només vint-i-tres anys, raptà a Arezzo l'esposa de Giuliano Moriotto de [[Mèdici]], un parent dels Mèdici florentins, per la qual cosa fou perseguit, atacat i ferit.
Després, a finals de l'any [[1486]], publicà a Roma les seves ''Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae'', conegudes com les ''900 tesis''. Es tracta de nou-centes proposicions recollides de les més diverses fonts culturals, tant de filòsofs i teòlegs llatins com dels àrabs, els peripatètics i els platònics. No en va excloure tampoc els pensadors esotèrics, com [[Hermes Trismegist]], ni els llibres hebreus. L'obra anava precedida d'una introducció, que titulà ''Discurs sobre la dignitat humana'', text que s'ha convertit en clàssic i en què Pico formula tres dels ideals del [[Renaixement]]: el dret inalienable a la discrepància, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la diferència.
Quant a les tesis, la seua intenció era demostrar que el [[cristianisme]] era el punt de convergència de les tradicions culturals, religioses, filosòfiques i teològiques més diverses. La seua intenció era que aquestes nou-centes conclusions es discutissin a Roma després de l'Epifania del [[1487]] pels doctes de tot el món per entaular una pau filosòfica entre els cultivadors de totes les doctrines.
Tanmateix, tretze d'eixes tesis foren considerades "sospitoses d'heretgia". El papa les vinculà amb la màgia cabalística i va prohibir seguir endavant amb el debat. Pico no va tenir millor idea que escriure una ''Apologia'' en la qual defensava eixes tesis qüestionades, de manera que els doctes clericals ho consideraren un acte de supèrbia i obstinació. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico fou excomunicat, per la qual cosa va fugir a [[França]], on fou detingut i conduït a la presó de [[Vincennes]].
L'hereu al tron de França i futur rei, [[Carles VIII de França|Carles VIII]], intercedí al seu favor i fou alliberat. Després d'això, acceptà una invitació de [[Llorenç el Magnífic]] de [[Mèdici]] (1449-1492, banquer, polític i mecenes italià), i s'instal·là a [[Florència]]. L'any [[1489]], finalitzà l'''Heptaplus'', relat [[místic]] de la creació de l'univers, que versa sobre la [[gènesi]] buscant desentranyar els seus significats més recòndits. Dos anys després, amb vint-i-vuit anys, renuncià als seus béns i es lliurà a un profund fervor religiós. El papa [[Alexandre VI]] el va admetre una altra vegada a l'Església catòlica. Tanmateix, Pico no renuncià a cap de les seues tesis.
Ingressà en l'[[orde dels Dominics]], els hàbits del qual arribà a vestir poc abans de la seua mort, succeïda als trenta-un anys, el 17 de novembre del 1494.
== Vegeu també ==
| |||