Cobeña: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: es:Cobeña (Madrid) |
m retocs |
||
Línia 37:
'''Cobeña''' és un municipi de la [[Comunitat de Madrid]], a la comarca de [[Cuenca del Medio Jarama]].
==Història==
La seva fundació s'estima en el segle IX, pels àrabs, si bé i a tenor dels documents apareguts és en el [[1369]] ([[s. XIV]]) quan [[Enric II de Castella]] expedeix carta de donació dels pobles d'[[Alcobendas]], ''Barajas'' i ''Cobeña'' a favor de ''Pedro González de Mendoza'', majordom de l'infant Joan, el seu fill. La vila de Cobeña queda així baix el règim senyorial de la ''Casa dels Mendoza'', de [[Guadalajara]], en la persona de ''Pedro González de Mendoza'', primer ''Comte de Corunya
L'assentament dels [[jueu]]s en l'altiplà castellà va suposar per a Cobeña una època d'enriquiment, alhora que d'importància en relació amb pobles i viles de la seva al voltant, doncs es parlava, en la seva època, de l'autèntic poder econòmic i financer que exercien les aljames que constituïen l'eix de [[Torrelaguna]]-Cobeña-Alcalá.
L'aljama (jueria) de Cobeña era tan important en aquests aspectes referits, que per al alfoz d'Alcalá (territori de diversos poblis que formen una jurisdicció) Cobeña era una peça fonamental. Aquesta alfoz es va estendre per viles i llogarets situats entre l'Henares, el Jarama, i el Tajuña, i entre elles va ser notable la riquesa de Cobeña, doncs les 70 famílies jueves que componien la aljama d'aquesta Vila, estaven dedicades a ocupacions de tractants, mercaders, argenters i cerers, persones riques i acabalades que van motivar aquest de "Mes val Cobeña que Alcalá i les seves terres". Es va fer famosa per les noces que aquestes famílies jueves de Cobeña celebraven amb unes altres també de Torrelaguna (matrimonis entre barons de Torrelaguna i donzelles de Cobeña). ▼
▲L'aljama (jueria) de Cobeña era tan important en aquests aspectes referits, que per al "alfoz" d'Alcalá (territori de diversos poblis que formen una jurisdicció) Cobeña era una peça fonamental. Aquesta alfoz es va estendre per viles i llogarets situats entre l'Henares, el Jarama, i el Tajuña, i entre elles va ser notable la riquesa de Cobeña, doncs les 70 famílies jueves que componien la aljama d'aquesta Vila, estaven dedicades a ocupacions de tractants, mercaders, argenters i cerers, persones riques i acabalades que van motivar aquest de "Mes val Cobeña que Alcalá i les seves terres". Es va fer famosa per les noces que aquestes famílies jueves de Cobeña celebraven amb unes altres també de Torrelaguna (matrimonis entre barons de Torrelaguna i donzelles de Cobeña).
També està constatat que a una llegua de Cobeña estava l'Ermita de Belvis, que San Isidro visitava mentre es va refugiar en Torrelaguna quan Alí, fill de Yuste, va assetjar Madrid. Així mateix, es tenen notícies que va existir un castell propietat de [[Álvaro de Luna]], conestable sota el regnat de [[Joan II de Castella]], i a la mort d'Álvaro, durant el regnat del propi [[Joan II de Castella]], el castell va ser derrocat. Els seus carreus, es creu, van ser emprats per Gaspar de la Peña, deixeble de Juan d'Herrera, per a edificar l'Església avui existent. En 1579 (segle XVI) aquesta vila contava amb dos alcaldes ordinaris, 213 casa amb 223 veïns, que la Chancillería de Valladolid era la competent per a resoldre litigis i plets, que pertanyia al Arquebisbat de Toledo, que no tenia Església Catedral ni col·legial, i que no hi ha més que una Església parroquial sota la advocació de San Ciprià, que contava amb un hospital de 7 llits per a pobres, fundat per Sancho López i la seva dona María Alfonso, naturals d'aquesta Vila, on es guareixen malalts no contagiosos, per exprés desig dels seus fundadors. ▼
▲També està constatat que a una llegua de Cobeña estava l'Ermita de Belvis, que [[San Isidro]] visitava mentre es va refugiar en Torrelaguna quan ''Alí'', fill de [[Yuste]], va assetjar [[Madrid]]. Així mateix, es tenen notícies que va existir un castell propietat de [[Álvaro de Luna]], conestable sota el regnat de [[Joan II de Castella]], i a la mort d'Álvaro, durant el regnat del propi [[Joan II de Castella]], el castell va ser derrocat. Els seus carreus, es creu, van ser emprats per Gaspar de la Peña, deixeble de ''Juan d'Herrera'', per a edificar l'Església avui existent. En [[1579]] (segle XVI) aquesta vila contava amb dos alcaldes ordinaris, 213 casa amb 223 veïns, que la ''Chancillería'' de [[Valladolid]] era la competent per a resoldre litigis i plets, que pertanyia al Arquebisbat de [[Toledo]], que no tenia Església Catedral ni col·legial, i que no hi ha més que una Església parroquial sota la advocació de ''San Ciprià'', que contava amb un hospital de 7 llits per a pobres, fundat per ''Sancho López ''i la seva dona ''María Alfonso'', naturals d'aquesta Vila, on es guareixen malalts no contagiosos, per exprés desig dels seus fundadors.
| |||