Eleccions generals andorranes de 1973: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 5:
 
== Sistema electoral ==
Tenien dret a vot les persones amb més de 21  anys que disposessin de nacionalitat andorrana, així com els homes que estiguessin casats amb una dona andorrana i tinguessin com a mínim un fill major d'edat. Per poder ser conseller calia tenir més de 25  anys i per ser sínidic o subsíndic, 30.
 
La legislació andorrana no va legalitzar els [[partits polítics]] fins a l'aprovació de la [[Constitució d'Andorra|Constitució]] l'any [[1993]], així que tots els candidats eren independents de manera oficial. Tot i això estaven permeses les agrupacions polítiques.<ref name='lv11'>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1979/12/11/pagina-37/33446638/pdf.html La Vanguardia, 11-12-1979, pàg. 37]</ref>
 
A les eleccions al Consell General es renovaven la meitat dels escons (12 de 24). Cada parròquia formava una [[circumscripció]] i escollia 2 consellers, tret de la parròquia [[Andorra la Vella|d'Andorra la Vella]], on el quart d'Andorra i el quart de les Escaldes formaven circumscripcions separades, escollint un conseller cadascun. A les eleccions comunals es renovaven la meitat de càrrecs de consellers de cada parròquia, que eren escollits per a un període de 4  anys. El nombre de consellers de cada comú era variable. A [[Andorra la Vella]] el quart de Les Escaldes i el quart d'[[Andorra la Vella]] escollien els consellers de comú en circumscripcions diferents. També s'escollien els Comissionats del Poble, és a dir, els encarregats de fiscalitzar l'activitat econòmica de cada [[Comú (Andorra)|comú]].<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1975/12/18/pagina-5/34222717/pdf.html La Vanguardia, 11-12-1975, pag. 1]</ref>
 
En totes dues eleccions s'utilitzava un [[Escrutini majoritari plurinominal|sistema majoritari plurinominal]] amb segona volta, on cada votant podia votar a tants candidats com candidats s'haguessin d'escollir. Els candidats s'agrupaven en candidatures. Estava permès que un candidat formés part de més d'una candidatura al mateix temps. En algunes parròquies era permès repartir el vot, votant a candidats de llistes diferents. En d'altres, era requisit votar a candidats de tots els quarts de la parròquia per poder considerar el vot com a vàlid. Els vots [[Vot nul|nuls]] i [[Vot en blanc|blancs]] no eren considerats com a [[Vot vàlid|vàlids]]. Per poder ser escollit, calia haver rebut més de la meitat dels vots vàlids. En cas que després de l'elecció quedessin escons vacants, es realitzava una segona volta al cap d'una setmana. Si un cop realitzada la segona volta encara quedessin escons vacants, es procediria a una tercera volta al cap d'una setmana. En cas que en una tercera volta tampoc s'haguessin atribuït tots els escons, l'article 38 del reglament electoral estipulava que l'elecció es resoldria per sorteig amb paperetes entre els candidats de la tercera volta.<ref name='art38'>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1973/12/01/pagina-39/34280459/pdf.html La Vanguardia, 21-12-1973, pàg. 29]</ref>
Línia 15:
En cas que no es presentés cap candidatura, l'article 27 del reglament electoral de [[1971]] recollia que el mateix dia de l'elecció el consell de comú de la parròquia corresponent seria l'encarregat d'escollir els candidats.
 
Els consellers elegits van jurar el càrrec el dia [[28 de desembre]] per poder prendre possessió del seu càrrec el dia [[1 de gener]] de l'any següent, per a un període de 4  anys.
 
Els [[Cònsol (Andorra)|cònsols majors i menors]] de cada parròquia eren elegits pels consells de comú per a un període de 2  anys. El síndic general i el subsíndic eren escollits pel Consell General per a un període de 3  anys.
 
== Resultats ==