Revisió del 21:49, 13 feb 2021 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] ← Edició anterior		Revisió del 15:47, 16 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 15: Fins llavors, s'havia intentat sense massa èxit determinar la longitud per procediments exclusivament astronòmics, basats en l'observació de moviments celestes regulars, com el [[Galileo Galilei\|Mètode de Galileu]] que considera la posició de les [[Satèl·lits galileians\|llunes de Júpiter]]; o el [[Distància lunar\|Mètode de la Distància Lunar]], proposat inicialment per Johannes Werner en 1514, desenvolupat en paral·lel amb el cronòmetre marí.<ref name="NAVXIX">{{ref-web\|títol=Evolución de la Navegación Astronómica en el siglo XIX\|url=http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/lankidetzan/57/57209242.pdf\|llengua=Es\|consulta= 13 de juny de 2016}}</ref> No obstant això, aquests procediments no se solen poder posar en pràctica en el mar, a causa del moviment del vaixell. El científic holandès [[Gemma Frisius]] va ser el primer a proposar l'ús d'un cronòmetre per determinar la longitud en 1530. No obstant això, no va ser fins al {{segle \|XVIII}} quan es van desenvolupar cronòmetres exactes i fiables, capaços de mantenir amb precisió l'hora de referència en un llarg viatge per mar, gràcies al treball del rellotger britànic [[John Harrison]], qui va realitzar durant 31 anys diverses proves i assajos, revolucionant amb els seus cronòmetres la navegació marina. Va ser en 1760 quan el seu rellotge modelo H-4 es va retardar tan sol cinc segons després de vuitanta dies navegant per alta mar en un viatge d'anada i tornada entre Gran Bretanya i Jamaica. No obstant això, la generalització del seu ús va ser molt lenta, fins que a mitjan segle XIX es va poder disposar de rellotges fabricats en sèrie fiables i assequibles.

Cronòmetre nàutic: diferència entre les revisions