Germans de la Caritat de Sant Hipòlit: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 30:
Per reunir els treballadors i voluntaris que donaven servei a tots ells, va pensar de fundar una [[confraria]] de laics, el primer institut de perfecció catòlic fundat a tot Amèrica. Van rebre el nom popular d''''hipòlits'''. [[Climent VIII]] aprovà la confraria com a [[congregació religiosa]] amb vots simples de pobresa i castedat. Com que la manca del vot d'obediència provocà que alguns membres l'abandonessin, l'1 de novembre del [[1594]], [[Climent VIII]] obligà a professar també els vots d'obediència i hospitalitat, i concedí a la congregació un breu pel qual tenien els mateixos privilegis que l'[[Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu]]. Encara i això, la congregació no cresqué durant el segle XVII. A petició dels mateixos hipòlits i del superior Juan de Cabrera, el [[20 de maig]] de [[1700]] [[Innocenci XII]] va transformar la congregació en [[orde religiós]], fent que els seus membres professessin vots solemnes de pobresa, obediència, castedat i hospitalitat, i visquessin sota la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i els privilegis dels [[ordes mendicants]].
 
Al {{segle |XVIII}} es va unir a l'orde dels [[Hospitalers de Sant Joan de Déu]]. En començar el {{segle|XIX}}, totes les fundacions directes de Bernardino Álvarez van desaparèixer i en [[1821]], arran de la supressió dels ordes religiosos decretada a Mèxic, l'orde fou suprimit.
 
== Bibliografia ==