Llengua morta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Reforma ortogràfica
m Plantilles
Línia 12:
* Pressió econòmica. En aquest cas la desaparició es produeix perquè els parlants consideren que els seus fills tindran un millor futur si aprenen una determinada llengua. En dues generacions la llengua original estarà en perill de desaparició. És el cas de la pressió de l'anglès sobre moltes llengües, incloent-hi algunes tan importants com el [[danès]]<ref>[http://www.plastic.com/comments.html; sid = 03/05/24/10202010; cid = 7 Encroaching English Erodes Local Languages] de la [[BBC]] (maig de 2003) i [http://www.uemilano.it/multilinguismo/copenhagen_en.html Multilingüisme?] (vegeu seccions English - a killer language? i Danish as an endangered species )En anglès: </ref> o el [[noruec]],<ref>[http://www.amarauna-languages .com/kudeaketa/inkesta_ikusi.php? zein = 192 & kop = 1 & pribatua = 1 Munduko hizkuntz amarauna] veure pregunta 18.Is the language Passed down from generation to generation? If not, why not? What language is replacing it?</ref> que, en aquest cas concret i de moment, no estan en perill. En el passat algunes activitats econòmiques van tenir un efecte desastrós sobre els pobles indígenes. Així, la [[febre del cautxú]] va delmar a nombrosos pobles amazònics especialment al nord del Perú (com els [[peba-jaguar]] i els [[bora-witoto]]).
* Prestigi cultural. Aquest mecanisme sovint està relacionat amb l'anterior, ja que el prestigi cultural sovint prové de la riquesa material. És un dels mecanismes més importants per a la desaparició de llengües petites. Quan una llengua estrangera obté prestigi i l'elit cultural o econòmica comença a usar-la, passarà poc temps fins que aquest aprenentatge es desplaci cap a la perifèria tant geogràfica com cultural i els nens deixin d'aprendre llengua pròpia a favor de l'externa. Diverses de les llengües desplaçades per la [[romanització]] haurien experimentat un procés d'aquest tipus. També n'és un exemple l'[[Llengua elamita|elamita]], substituït per les [[llengües iràniques]].
* Canvi voluntari. És relativament infreqüent, però hi ha casos documentats en què una població ha decidit voluntàriament i per assemblea canviar a una altra llengua.<ref>Claude Hagège, ''No a la mort de les llengües'', p.29, La decisió pública dels yaaku, {{ISBN|84-493-1175-6}}</ref> En algun moment entre el {{segle |XVIII}} i XIX l'ètnia nord-peruana dels [[icahuate]]s va decidir migrar al sud i es va integrar juntament amb els [[Munic]], sent absorbida per aquests.
 
Altres vegades una llengua no desapareix simplement, sinó que pateix una sèrie de [[canvi lingüístic|canvis lingüístics]] que afecten tant a la seva [[fonologia]] com a la seva [[gramàtica]] de tal manera que la llengua reflectida en els escrits acaba diferint de la llengua parlada. Amb el temps els parlants que no han rebut entrenament formal en la forma escrita de la llengua no són capaços d'entendre'l, llavors es considera que la llengua escrita és una llengua morta diferent de la llengua entesa pels parlants. Aquest cas ha estat molt freqüent a la història i és la manera com es van convertir en llengües mortes el [[llatí]], el [[xinès clàssic]], el [[sànscrit]] i l'[[antic egipci]]. Tots ells van evolucionar donant lloc a llengües diferents. Així doncs, el xinès clàssic, l'antic egipci, el llatí i l'avèstic no són llengües mortes, són estadis antics de llengües actuals. La mort d'una llengua, en canvi, significa la desaparició física del poble que la parlava o bé la substitució de la llengua per una altra.
 
=== La crisi moderna ===
S'estima que una llengua humana mor cada dues setmanes amb el seu últim parlant. Els científics estimen que hi ha unes 6.000 llengües vives en el món, de les quals es creu que aproximadament el 90% desapareixerà en els propers dos o tres segles. Només a l'[[Amèrica del Nord]] han desaparegut en les últimes dècades més de 50 llengües natives. A l'Amazònia Peruana a principis de {{segle |XVIII}} hi havia al voltant de 150 llengües, de les que actualment en sobreviu tot just una tercera part.<ref>Gibson, Michael Luke (1996): [http://www.sil.org/americas/peru/html/pubs/show_work.asp?id=596 El Munic: un idioma que s'extingeix]. Sèrie Lingüística Peruana 42. Yarinacocha: Summer Institute of Linguistics</ref>
 
Òbviament, els efectes [[sociolingüística|sociològics]] dels processos econòmics que han reduït l'aïllament de comunitats remotes i han forçat a milions de persones a deixar les seves petites comunitats locals per emigrar a grans ciutats han contribuït poderosament a l'abandonament o declivi de llengües d'àmbit local en favor d'altres de més àmplia difusió, a una escala sense precedents en la història de la humanitat.