Nostra Senyora de Guadalupe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
m Plantilles
Línia 12:
Si parlem de la presència de la Mare de Déu de Guadalupe a Catalunya, aquesta ha estat estudiada per [[Albert Torras i Corbella]], en el marc de l'Associació Cultural Mexicano Catalana MEXCAT. La llegenda de la Mare de Déu no apareix escrita fins al [[Nican mopohua]], escrit el 1649, més de cent anys després de l'aparició. Però si parlem ja de llibres que arribaren a Catalunya, hem de parlar del llibre “La estrella del Norte de Mexico: historia de la milagrosa imagen de Maria Santisima de Guadalupe”, del Pare Francisco de Florencia, impresa el 1688 a Mèxic, i a Barcelona, precisament la segona edició, el 1741.
 
Sabem, tot i que no en coneixem l'origen, que ja des de mitjans del {{segle |XVIII}} hi havia a l'[[Santa Maria del Pi|Església del Pi]] de Barcelona una imatge de la Mare de Déu de Guadalupe. D'aquesta Mare de Déu de Guadalupe del Pi, n'hem trobat els gojos – tradició d'arrel catalana – de la Mare de Déu de Guadalupe del Pi, en català, i també en castellà. Que es conserven a la [[Biblioteca de Catalunya]], impresos per Frances Surià i Burgada
 
La versió castellana dels gojos, datada entre 1771 i 1805 diu “''Gozos a la prodigiosa imagen de Ntra. Sra de Guadalupe que apareció en México y en su copia se venera en su propio altar de la parroquial Iglesia de S. Maria de los Reyes, vulgarmente nombrada del Pino de esta ciudad de Barcelona''”. I a la tornada diu: “Pues sois Divina señora, de nuestras España paysana, sednos siempre protectora, Madre y virgen mexicana”