Oratòria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilles
Línia 3:
A l'antiga [[Grècia]] i [[Roma]], l''''oratòria''' era estudiada com una part de la [[retòrica]], és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat. [[Aristòtil]] i [[Quintilià]] discutien d'oratòria i aquesta disciplina va formar part, com a assignatura, dels estudis durant l'[[edat mitjana]] i el [[Renaixement]], per la qual cosa se'n van materialitzar normes i models.
 
El desenvolupament dels parlaments durant el {{segle |XVIII}} va comportar l'aparició de grans oradors i la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada des d'aleshores com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur polític. A mitjan {{segle|XX}}, l'oratòria va abandonar els tocs formalitzats i grandiloqüents per deixar pas a un art més basat en recursos conversacionals.
 
== Història ==