Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

m
Plantilles
(→‎Menorca sota domini britànic: berbers > barbarescs)
m (Plantilles)
== Menorca sota domini britànic ==
{{AP|Menorca sota domini britànic}}
Menorca, conquerida per una esquadra anglo-holandesa el 1708 en plena [[Guerra de Successió Espanyola]], va passar a la sobirania de la Gran Bretanya en virtut del [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 i així va romandre al llarg del {{segle |XVIII}} fins a la signatura del [[Tractat d'Amiens]] de 1802, excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos i entre 1782 i 1797 en què va estar sota la sobirania del rei d'Espanya.
 
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]]—, la Corona va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).
 
[[Fitxer:Richard Kane.jpg|miniatura|Sir [[Richard Kane]], primer governador britànic de Menorca]]
La llengua pròpia va seguir sent l'oficial i d'ús públic. "Contrastava, per exemple, la ''Societat Maonesa de Cultura'' fundada el 1778 on tot es feia en [[català]], amb la Reial Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca fundada el mateix any a Palma que competia en zel amb la Reial Audiència i amb el [[bisbat]] en matèria de campanyes sistemàtiques d'extirpació del «dialecte mallorquí» i imposició del castellà". Això va redundar en la florida de la literatura en català a l'illa amb figures com [[Joan Ramis i Ramis]] o [[Antoni Febrer i Cardona]] fins a tal punt que alguns estudiosos han anomenat a l'últim terç del {{segle |XVIII}} el "període menorquí de la literatura catalana".
 
El primer governador britànic va ser sir [[Richard Kane]], que va estar en el càrrec entre 1712 i 1736, i va deixar molt bon record per les mesures que va prendre com la construcció de la carretera entre Maó i Ciutadella —el «camí d'en Kane»—, el dessecament de molts ''aiguamolls'' —zones pantanoses—, o la introducció a l'illa del cultiu de la ''trepadella'' i altres plantes ferratgeres. Així mateix, la presència de la flota britànica va posar fi a les incursions dels [[Pirateria barbaresca|pirates barbarescs]] del nord d'Àfrica, amb el que la població a partir de llavors va poder instal·lar-se a la costa sense por de ser atacada.
1.363.965

modificacions