Revisió del 19:00, 10 gen 2021 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 22:38, 16 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.588 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 164: La casa regnant a Prússia era la dinastia Hohenzollern. Hereus dels marcgraus i els cavallers teutònics, el seu nom deriva de Zollern, un castell del segle XIII que la família posseïa prop de la ciutat de Stuttgart. La importància política dels Hohenzollern va créixer amb els segles. Partint del primitiu comtat de Zollern i del burggraviat de Nuremberg, la branca francòfona d'aquesta família va arribar a regir l'Imperi alemany entre 1871-1918. El marcgrau elector de Brandenburg [[Frederic I de Prússia\|Frederic III]] per raons de prestigi, va obtenir el títol de rei ''a'' Prússia, autoritzat per l'emperador [[Leopold I d'Habsburg\|Leopold I]], a canvi del suport prussià durant la [[guerra de Successió espanyola]]. Al llarg del {{segle \|XVIII}} va ser creixent el poder dels reis prussians. Van vèncer als [[Habsburg]] [[Casa d'Habsburg\|austríacs]] en les tres [[Guerres de Silèsia\|Guerres silèses]], augmentant considerablement el seu poder amb l'adquisició de [[Silèsia]]. [[Frederic el Gran\|Frederic II]] va adoptar el títol de ''Rei de Prússia'' el 1772, el mateix any en què va annexionar la major part de la [[Prússia Real]] en la [[Particions de Polònia\|Primera Partició de Polònia]]. Després de la [[guerra franco-prussiana]], Guillem I de Prússia va ser proclamat "Emperador alemany" (i no "Emperador d'Alemanya") el [[18 de gener]] de [[1871]] en el saló dels miralls del [[palau de Versalles]]. Es va fundar un únic Estat de caràcter federal amb el rei de Prússia com a cap d'Estat, amb el títol imperial i "president" o ''[[primus inter pares]]'' dels monarques que es van federar dels regnes de [[Baviera]], [[Baden-Wurtemberg\|Wurtemberg]], [[Saxònia]], el Gran Ducat de [[Baden (Alemanya)\|Baden]] i el de [[Hessen]]. També van quedar incorporades les ciutats lliures d'[[Hamburg]], [[Lübeck]] i [[Bremen]]. Línia 303: Refugiats religiosos de la Francònia i Suàbia van ser assignats als assentaments en zones escassament poblades de l'Uckermark, amb la finalitat de fer-la cultivable. En la segona meitat del {{segle \|XVIII}} sota Frederic II l'economia del país va sofrir per les guerres perennes i costoses, bastants interrupcions. D'altra banda va venir a través de la conquesta de Silèsia noves àrees econòmicament importants (tèxtils, minerals) per al territori de Prússia. Es va aconseguir un gran progrés econòmic quant als cultius i el treball. En particular, això es va aconseguir a través de la recuperació, cultiu i la colonització d'àrees per l'assentament d'un gran nombre d'agricultors i artesans. També va promoure l'expansió de les vies navegables; no, en canvi, la xarxa de carreteres, que van seguir en mal estat. Solament després de la seva mort van començar a construir-se camins pavimentats, que tenien un alt cost. En la política comercial, Frederic el Gran va promoure especialment la indústria de la seda. Per a això, nombrosos fabricadors, treballadors qualificats i especialistes van ser portats a Prússia i van capacitar als treballadors domèstics i assistents. Amb els productes manufacturats i d'artesania fabricats al país, gairebé tota la demanda interna estava satisfeta i s'obtenen també una de les principals exportacions, proporcionant així les importacions de matèries primeres necessàries, que podrien ser fiscalment més que compensades. La balança comercial que en 1740 encara tenia mig milió de ducats en dèficit, va passar en 1786 a tres milions de ducats a l'excés. Amb el seu successor, [[Frederic Guillem II de Prússia\|Frederic Guillem II]] l'únic avanç va ser que es van trencar algunes de les barreres proteccionistes i prohibicions.

Regne de Prússia: diferència entre les revisions