Shamela: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilles |
||
Línia 6:
La història es narra a partir de cartes de la protagonista, imitant la forma epistolar de l'original. L'estil, però, és molt més planer i sincer, buscant la versemblança de la classe social de la noia i apropant-se així al lector. Critica així els passatges més afectats de Richardson, on la noia trenca l'acció per posar-se a escriure cartes en un estil molt elevat.
El llibre no solament fa befa de la novel·la de Richardson, sinó de tota la [[hipocresia]] de l'època a Anglaterra,<ref>{{ref-llibre|cognom=Westermann|nom=Alisa|títol=The Criticism of Richardson's Novel Pamela by Henry Fieldings' Shamela|editorial=GRIN Verlag|any=2011|isbn=9783640935086}}</ref> on sota l'aparença de conductes perfectes s'amaguen intencions menys nobles i la suposada innocència de la religió és en realitat un paraigües per cometre abusos (d'aquí la figura negativa de l'amant, un capellà). Davant la declarada intenció didàctica i moral de Richardson, Fielding pretén divertir el seu públic i criticar la falsedat que impera a la literatura destinada a joves i dones, una nova classe lectora que al {{segle
L'autor s'inscriu en el moviment del [[llibertinatge]] per reclamar la individualitat, el dret a decidir la pròpia conducta davant les normes socials, sancionades per la comunitat i l'església. La virtut femenina a l'època estava gairebé únicament lligada a mantenir la virginitat abans del matrimoni. Fileding denuncia que els valors morals van més enllà del comportament sexual. Malgrat que és obvi que la protagonista està descrita amb una mirada negativa, ella és culpable, adúltera i conspiradora, també apareix com una noia poc instruïda a qui tots els homes miren solament com un objecte sexual. És doncs aquesta sexualitat el que ella té com a arma per prosperar en el món.
| |||