Sofala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 3.4861280664958654e-11 km de les de Wikidata |
m Plantilles |
||
Línia 8:
Portugal va enviar a [[Francisco d'Almeida]] a ocupar Kilwa i Sofala l'abril del [[1505]] i el novembre ja s'havien establert a la primera però les atrocitats que van cometre va acabar amb un atac a la fortalesa i les febres van reduir a la meitat el nombre de portuguesos i no es van recuperar fins a l'arribada de [[Nuño Vaz Pereira]] el desembre del 1506. A Sofala Pedro de Anaia (o Anhaya) fou el primer capità general; Sofala fou el primer establiment colonial europeu a l'Àfrica oriental; Anaia va construir una factoria i el fort de Sao Caetano amb pedra portada d'Europa que més tard fou reutilitzada per la catedral de [[Beira]]. Un governador de Kilwa era a Sofala quan els portuguesos hi van construir la fortalesa ([[1506]]). La ciutat era a una illa (la vella Sofala, ja que la Nova Sofala és a terra ferma). [[Diogo da Alcaçova]] va enviar un informe favorable al rei, elogiant la riquesa de Sofala i dient que havia estat al regne de Vealanga, a l'interior a un mes de marxa costa endins; diu que les mines d'or eren a [[Manica]] a 50 llegues a l'oest de Sofala i hi havia altres més llunyanes al regne de [[Butua]]; les construccions de pedra eren anomenades ''synbaoe'', de la que deriva el nom modern de [[Zimbàbue]], que vol dir "Casa de pedra". Els portuguesos foren boicotejats i el comerç de l'or i l'ivori es va desplaçar a petits ports més al nord. [[Illa de Moçambic|Moçambic]] va substituir com escala a Sofala cap a l'Índia el 1507. El 1517 o 1518 Duarte Barbosa va reprendre el comerç de la costa: cotó, seda i perles que venien de Mombasa i Malindi i es bescanviaven per or. El comerç ja mostrava símptomes de decadència el 1574. Les ruïnes que es conserven de Sofala demostren no obstant la grandària i riquesa de la ciutat. El seu port podia contenir suposadament un centenar de vaixells, però els depòsits al·luvials i la desforestació, agreujats amb un canvi del curs del riu, en van disminuir la capacitat progressivament.
Va anar passant el {{segle|XVII}} cada vegada reculant més i havia entrat en decadència total al {{segle
== Bibliografia ==
|