Teatre romà de Sagunt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Plantilles |
||
Línia 11:
Si bé la seua planificació és de l'època d'August, la seua finalització deu datar del regnat de [[Tiberi]] (14-37).<ref>{{Ref-llibre|cognom=J.M. Estellés González, F. Jordi Pérez i Durà|títol=Sagunt : antigüedad e ilustración|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1991|editorial=Alfons El Magnànim|lloc=|pàgines=|isbn=8478220372}}</ref> Altres estudis de les restes arqueològiques ens permeten establir una primera fase de construcció al voltant de l'any 50, i una segona a mitjan segle III, fase durant la qual l'edifici hauria estat remodelat.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Emilia Hernández et alii|article=El teatro romano de Sagunto|publicació=Cuadernos de arquitectura romana, no 2|url=http://interclassica.um.es/index.php/interclassica/investigacion/hemeroteca/c/cuadernos_de_arquitectura_romana/numero_2_1993/el_teatro_romano_de_sagunto|data=1993|pàgines=25-42}}</ref>
Al segle X la crònica del moro Rasis identifica el teatre amb « un palau de gran bellesa ».<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Crónica del moro Rasis|url=|edició=|llengua=espanyol|data=1975|editorial=Gredos|lloc=|pàgines=pàg. 38|isbn=8424934636|citació=Y en Murviedro a un palaçio fecho sobre la mar por tan gran maestreria, que muchos se maravillan las gentes, des que lo ven, por que arte fue fecho.}}</ref> Aquesta comparació deixaria suposar que l'escena del teatre estava formada de grans columnates decorades profusament. Des d'aleshores, nombrosos viatgers i historiadors han mencionat o citat el teatre en els seus escrits, però la primera representació gràfica que tenim és la de [[Anton van der Wyngaerde|Van der Wyngaerde]], en 1563. Es tracta d'una vista panoràmica de [[Morvedre]] en la què podem distingir, sota les muralles del castell, el teatre romà. En aquest dibuix ja no es veu l'escena, fet que, afegit a les anàlisis estratogràfiques, fa pensar que es va afonar durant la primera meitat del XVI, probablement pels combats de les [[Revolta de les Germanies|Germanies]].<ref name=":0" /> Caldrà esperar el {{segle
A l'inici del XIX, durant les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. Les seves pedres van servir per al reforç del [[castell de Sagunt]] {{sfn|Oman|1996|p=10-13}} i en 1811, durant la [[batalla de Sagunt]] en la que atacava el mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], la part més elevada és destruïda perquè dificultava les tasques defensives del castell.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=R. Azúa et alii|nom=|títol=Guía de los monumentos romanos y del Castillo de Sagunto|url=|edició=|llengua=|data=1987|editorial=Conselleria de Cultura, Educació i Ciència|lloc=|pàgines=22-34|isbn=}}</ref>
| |||