Teatro San Moisè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles
Línia 7:
Des del principi va ser un dels petits teatres de Venècia, però també un dels més influents. El 1668 va ser ampliada a 800 seients, i posteriorment, el 1674, el teatre va ser reviscut per l'empresari Francesco Santurini, que va causar una revolució baixant el preu de les entrades a la meitat (2 lires), el que portà a un "boom" de l'òpera i una major proliferació de teatres actius a la ciutat.
 
A principis del {{segle |XVIII}} [[Francesco Gasparini|Gasparini]], [[Vivaldi]] i [[Albinoni]] varen ser actius a San Moisè. Durant la dècada de 1740, l'[[òpera bufa]] [[napolitana]] va arribar a Venècia i San Moisè va ser un dels primers teatres on es concentrà aquest gènere, amb obres per exemple de [[Baldassare Galuppi]], en col·laboració amb [[Carlo Goldoni]]. Aquesta tendència es va mantenir durant la major part del segle. En els anys 1770 i 1780 el teatre estava sota el control del prolífic llibretista [[Giovanni Bertati]], el poeta Cesareo (poeta imperial) de l'òpera italiana a [[Viena]], que es van concentrar a [[drammi giocosi]] amb [[Pasquale Anfossi]] i altres compositors.
 
San Moise finalment va tancar el 1818 després de produir una sèrie de farses de [[Rossini]]. En primer lloc, es va convertir es va convertir en un teatre de titelles, i després va ser reconstruït com el Teatre Minerva. A finals del segle XX s'havia convertit en part d'una botiga i un bloc de pisos.