Invasió musulmana de la Gàl·lia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
|||
Línia 21:
El [[721]] van arribar reforços per preparar el setge de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], que era la clau per dominar [[Aquitània]] amb les mateixes condicions que [[Septimània]], però aquests seus plans van fallar per la derrota a la [[Batalla de Tolosa (721)|batalla de Tolosa]], amb pèrdues immenses, en el qual [[As-Samh ibn Màlik al-Khawlaní|as-Samh]] fou greument ferit i va morir poc després a Narbona. Les forces àrabs, assentades sòlidament a Narbona i proveïdes fàcilment per mar, van continuar atacant cap a l'est arribant fins a [[Ciutat d'Autun|Autun]] el [[725]].
L'any [[731]], el valí
El [[732]] [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí|al-Ghafiqí]] va escollir la ruta de [[Pamplona]] i [[Roncesvalls]] per penetrar en el ducat aquità, tot avançant per l'antiga via romana cap a [[Bordeus]], ciutat que [[Batalla de Bordeus|va ser presa]], saquejant amb virulència durant algun temps al sud de la [[Garona]]. [[Eudes I d'Aquitània|Odó el Gran]] els va sortir a l'encontre quan els invasors creuaven el [[riu Dordonya]], però [[Batalla de la Garona|va ser derrotat]]. Al-Ghafiqí va avançar imparable cap a [[Angulema]] i [[Poitiers]], que va ser saquejada. Odó d'Aquitània es va veure obligat a recompondre la seva relació amb [[Carles Martell]], al que va oferir submissió i ajuda per fer front als musulmans. Carles, que s'havia retirat del ducat, va enviar ràpidament un exèrcit.
|