Revisió del 14:37, 9 feb 2021 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot elimina plantilla coord redundant amb coordenades a 2.4609155681930534e-11 km de les de Wikidata ← Edició anterior		Revisió del 14:37, 18 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 9: La ciutat no fou habitada abans de la segona meitat del {{segle\|XVIII}}. El cap [[sosso]] Manga Damba va fundar Kaporo el 1780 després de sotmetre als baga i als mandenyi. Les [[illes de Los]] estaven ocupades pels portuguesos (ilhas dos Idolhos) i el 1848 van passar als britànics. Després de l'anomenada guerra dels mulats (1865-1870) hi havia quatre viles: Kaporo, Boulbinet, Tumbo i Camayenne. L'any [[1887]] la zona fou ocupada pels [[França\|francesos]] amb la corbeta "Goëland" ([[26 de gener]] de [[1887]]); van reunir les quatre poblacions i es va formar Conakry. L'[[1 d'agost]] de [[1889]] va esdevenir capital de la [[Colònia dels Rius del Sud]] i dependències que el 1890 fou la [[Guinea Francesa]]. Des de 1895 fou punt de sortida cap a l'interior del ferrocarril Conakry-Níger acabat el 1914. Les illes de Los foren agregades el 1904 amb la banya de Fotoba on va morir el 1912 el wali de Goumba, Tierno Aliou, que havia organitzat la revolta dels houbbous. El 1913 fou declarada comunes mixta. La reomplida del canal de Tumbo va desenvolupar ràpidament la ciutat i el seu port. L'[[islam]] hi va entrar al començament del {{segle \|XIX}} quan els [[baga]] i sosso es van convertir mercès a la família Yattara dels Dioules. El cristianisme es va implantar a partir del 1864 amb una missió anglicana a Fotoba, i una missió catòlica el 1890 que va construir la catedral de Santa Maria. El [[18 d'octubre]] de [[1897]] Conakry fou declarada prefectura apostòlica, el [[18 d'abril]] de [[1920]] vicariat apostòlic, i el [[15 de setembre]] de [[1955]] arxidiòcesi. El 1899 tenia 13.000 habitants i el 1958 ja eren 78.000 (el 70% musulmans). El 1965 hi havia 13.400 catòlics a l'arxidiòcesi, dos terços a la mateixa ciutat de Conakry. Els musulmans majoritaris tenien com a confraria principal la dels Kadiriyya que s'oposava des del {{segle \|XIX}} al Tidjaniyya. La població el 1975 es calcula en 250.000. El 1955 fou declarada comuna mixta de ple dret i el [[2 d'octubre]] de [[1958]] va passar a ser la capital de la [[república de Guinea]]. Llavors el port tenia 1853 metres de molls i 10 hectàrees de terrenys amb un tràfic de 2,5 milions de tones. Un aeròdrom disposava d'una pista de 3.300 metres. La parada del jaciments de ferro de Kaloum i la baixa de la bauxita de Kassa el 1966 no va aturar l'activitat portuària i comptava amb diverses indústries. Des de 1963 s'hi va establir l'Institut Politècnic Gamal Abdel Nasser, amb 7 facultat (una de medicina) i diverses escoles nacionals. El 1970 Guinea donava suport als guerrillers independentistes de [[Guinea Bissau]] dirigits pel [[PAIGC]]; un grup de dissidents guineans sota protecció de 350 soldats portuguesos van desembarcar prop de Conakry, van atacar la ciutat, van alliberar 26 portuguesos presoners de guerra i es van retirar sense aconseguir enderrocar al govern o matar els líders del PAIGC. La gran explosió demogràfica dels anys setanta va portar als 600.000 habitants el 1980. El creixement fou després més moderat però va sobrepassar el milió el 1995 i el milió i mig el 2005. Avui dia estaria prop dels dos milions.

Conakry: diferència entre les revisions