|
Es va traslladar a París, on va gastar els diners en festes i prostitutes, tornant a actuar de bandit i sent arrestat en moltes ocasions, malgrat que va aconseguir escapar en totes elles. També va ser contrabandista. Quan es va rendir per netejar el seu nom, va ser arrestat i condemnat a vuit anys de treballs forçats. Va ser traslladat a una [[galera]] però va escapar una altra vegada usant una disfressa.
En [[1798]] va marxar als [[Països Baixos]] i va treballar en un buc amb patent de cors atacant naus angleses. EnA [[Oostende]], va ser detingut una altra vegada i enviat a [[Toló]]. Va aconseguir a escapar amb ajuda d'un altre criminal i va tornar a Arràs, on es va mantenir ocult fins a l'any [[1800]].
EnEl [[1801]] es va convertir en l'amant de la filla d'un comte, fent-se passar per austríac. Amb ella es va traslladar a [[Rouen]], on va estar dos anys, fins que les autoritats hoel van trobar una altra vegada. Va haver d'escapar a [[Boulogne]], on es va unir a una tripulació de corsarios i va tornar a atacar bucs anglesos (en aquella època es desenvolupaven les guerres napoleòniques a Europa). EmperoTanmateix, un company va informar a les autoritats ena Boulogne i Vidocq va ser arrestat novament arrestat i traslladat a una presó ena [[Douai]].
EnA Douai, el Procurador General Ransom va convèncer a Vidocq perquè apel·lés i sol·licités un nou judici. Vidocq va estar esperant cinc mesos, temps després del qual va tornar a fugir. Durant aquest període, la seva esposa Louise li va demanar el [[divorci]].
Vidocq va tractarprovar de viure com un comerciant enal Faubourg Saint-Denis, però un any després va anar novament a presó. Havia intentat treballar com a mestre, però un tracte inadequat amb les seves alumnes més adultes provocariaen la sevaprovocaria l'expulsió del poble.
AlEl maig de 1809, amb la promesa d'amnistia, Vidocq va oferir els seus serveis a la policia de París com a infiltrat. L'inspector Henry liel va reptar al fet que escapés de la guàrdia i tornés per provar la seva sinceritat, com així va fer.
Vidocq va començar a treballar com una informador que escoltava a d'altres empresonats quan parlaven entre ells. Després de dotze mesos, la policia en va arreglararranjar la seva fugida perquè ell pogués treballar com a informador fora de la presó. Quan la classe criminal començava a sospitar, prenia altres identitats i es disfressava. Una vegada va ser reclutat per matar-se a si mateix.
Finalment, Vidocq va suggerir la formació de la unitat de policia, cridadaanomenada ''Brigade de Sûreté'' ('Brigada de Seguretat') que més tard es va convertir en la Sûreté Nationale ('Seguretat Nacional'). Manava aComandava dotze detectius, dels quals molts havien estat criminals com ell. EnEl 1817 va tenirefectuar 811 arrestos. La seva renda anual va ser de 5.000 francs i també treballava gratuïtament com a investigador privat.
EnEl 1814, al començament de la [[Restauració francesa|Restauració Francesa]], Vidocq i la Sûreté van tractar de controlar la situació a [[París]]. També van actuar contra aquellsels que s'aprofitaven de la situació postrevolucionariapostrevolucionària per a reclamar falsos títols aristocràtics que els havien estat arrabassats durant la Revolució.
La mare de Vidocq va morir enel 1820, celebrant-se'n el seu l'enterrament ena la catedral de [[Notre-Dame de París]]. Aquest mateix any, Vidocq es va casar amb Jeanne-Victoire Guerin, qui va morir en [[1824]]. Es va casar novament enel [[1830]] amb Fleuride Maniez. Pesi aMalgrat tot, va mantenir una reputació de seductor.
EnEl 1824, després de ser coronat, el rei [[Carles X de França|CarlosCarles X de França]] va convertir la policia en una arma política contra dissidents i rebels. Vidocq va ser acusat de tenir simpaties pels moviments [[Napoleó Bonaparte|bonapartistas.bonapartistes]]. Un nou cap, Duplessis, en va forçar la seva renúncia arran d'una qüestió trivial. Sis anys més tard, el substitut de Duplessis, Henri-Joséphe Gisquet, va tornar a reincorporar-lilo al càrrec.
EnEl 1830, després de l'abdicació de CarlosCarles X i l'ascens al tron de [[Lluís Felip I de França]], es va produir un repunt de la inseguretat i la delinqüència, amb el consegüent augment del treball policial. L'aparició d'una epidèmia de [[còlera]] va provocar una ona de disturbisd'aldarulls el 5 de juny, arrestanti lal'arrest Sûreté ade dotzenes d'insurgents per part de la Sûreté.
Alguns sectors de la policia no n'aprovaven els seus mètodes i van començar a aflorar rivalitats i enfrontaments. EnEl 1832 va ser forçat a dimitir després de l'acusació d'haver instigat un crim, a través d'un mediadormitjancer, pera fi d'obtenir el mèrit de resoldre-ho'l. Segons el llibre de Samuel Edwards, ''The Vidocq Dossier'', les normes de la policia prohibien emplearreclutar aantics exconvictesconvictes.
Vidocq va obrir llavors una impremta en la qualon va tornar a empleardonar feina a antics criminals. El primer llibre que va intentar publicar va ser la seva autobiografia. Vidocq empleóva acomptar mab L. F. L'Héritier de l'Ain perquè li l'ajudés a escriure-la. NoAixò obstantno aixòobstant, molts historiadors consideren que L'Héritier es va prendre massa llibertats a l'hora de narrar els fets. NoDe obstanttota aixòmanera, el propimateix Vidocq va semblar estar-hi d'acord en un primer moment, tot i que només va autoritzar els dos primers volums, d'un total de quatre. Així i tot, la biografia va ser un èxit.
EnEl [[1833]] va fundar la primera agència privada de detectivesdetectius de la qual esse'n té constància. Contractant a exconvictes, va crear així l'«Oficina de perquisicions» (''Li bureau donis renseignements''), sofrint l'oposició de les forces oficials, que van tractar de tancar-la en nombroses ocasions. EnEl [[1842]], la policia va arrestar a Vidocq com a sospitós de detenció il·legal, així com d'haver robat els fons d'un cas de malversació que havia resolt. Va ser condemnat a cinc anys de presó i a una multa de 3.000 francs. No obstant això, va apel·lar i va aconseguir ser absolt.
En els seus últims anys, Vidocq va escriure diverses novel·les basant-se en les seves experiències al món dels criminals. Alguns historiadors creuen que liel va ajudar el seu amic, [[Honoré de Balzac]]. Quan la seva dona, Fleuride, va morir alel setembre de 1847, es va retirar i va tancar la seva agència, encara que ocasionalment treballaria per a la policia.
A lL'abril de 1857, Vidocq va sofrirpatir una paràlisi que liel va immobilitzar ena la seva llar del districte de Marais, a París, morinti morí l'11 de maig de [[1857]]. El seu funeral va tenir lloc l'endemà a l'església de ''Saint-Denis du Saint-Sacrement''.
== Influència ==
| 