Comtats catalans: diferència entre les revisions

Després de la darrera gran crisi de l'esclavitud rural (les fugides de servi) al segle VII, es pot assegurar que a les grans propietats o grans dominis dels segles  {{Romanes|IX}} i {{Romanes|X}} a Catalunya hi havia molt poca mà d'obra esclava. Durant l'[[alta edat mitjana]] es va anar produint, doncs, un retrocés de l'explotació directa, esclavista, que devia culminar abans de l'any 1000 amb la quasi total desaparició d'aquesta antiga forma d'explotació del treball. En el seu lloc impera l'explotació indirecta, rendal. Les grans propietats estan, de fet, parcel·lades en unitats d'explotació, anomenades tinences, sovint de caràcter familiar. Les tinences satisfan rendes fixes en producte i rendes a parts de fruits, és a dir, proporcionals a la collita, de les quals la més coneguda és la tasca, equivalent a l'onzena part del fruit.<ref>Segons Bonnassie, les tinences que satisfan renda fixa o cens (tinences a cens) són predominants cap al Pirineu o el Prepirineu, la qual cosa demostra que són tinences antigues, mentre que les tinences de parceria són més pròpies de les zones de colonització de la frontera. A P. Bonnassie (1979). ''Catalunya mil anys enrer<!--sic-->a'' (vol. I). Barcelona: Edicions 62.</ref>

El procés de feudalització era un procés d'absorció de la cosa pública dintre de la privada comprendrem que fidels i agents, afavorits amb la concessió de béns i drets públics, els incorporessin als seus patrimonis i fusionessin impostos i rendes per a donar origen a la renda feudal. La societat prefeudal era una societat permanentment amenaçada per les males collites i la fam. Per escapar d'aquest flagell i potser mercès a la decadència del sistema fiscal, que va permetre al camp respirar, els pagesos dels segles  {{Romanes|IX}} i {{Romanes|X}} van impulsar un moviment de rompuda d'erms, que aviat va comportar el creixement agrari.