Josep Maria Farré i Moregó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Josep Maria Farré i Moregó''' ([[Lleida]], [[1897]] - [[Barcelona]], [[1983]]) fou un notari i polític català.
 
Milità en lo [[Carlisme|jaumisme]] i durant la seua joventut fou col·laborador d'''[[El Correo Leridano]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom=Navarro Cabanes|nom=Josep|títol=Apuntes bibliográficos de la prensa carlista|pàgines=260|lloc=València|any=1917|url=https://books.google.cat/books?id=eR9AAAAAIAAJ&pg=PA260#v=onepage&q&f=false}}</ref> Per la posició de la [[Comunió Tradicionalista]] contrària a la propaganda en favor de l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut de Núria]], abandonà el partit l'any 1931 i fou un dels membres fundadors d'[[Unió Democràtica de Catalunya]], formant part del seu Consell Nacional.<ref>{{ref-publicació|títol=La Unió Democràtica de Catalunya: Als catalans|publicació=Montseny|data=24/06/1933|pàgines=4|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Vall%C3%A8s%20Oriental;publication_id=ac.valles.oriental.sant.celoni.montseny;place=Sant%20Celoni;publication=Montseny;day=24;month=06;year=1933;page=004;id=0001047991;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Vall%C3%A8s%20Oriental/Vall%C3%A8s%20Oriental/Sant%20Celoni/Montseny/1933/193306/19330624/19330624-004.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Vall%C3%A8s%20Oriental;encoding=utf-8}}</ref> Fou candidat per Barcelona a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1932]] amb la llista de la [[Lliga Regionalista]].<ref>{{ref-publicació|títol=Candidatos que lucharon ayer en Cataluña: Por la Lliga|publicació=El Diario Palentino|data=21-11-1932|pàgines=1|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=2193976&presentacion=pagina}}</ref> Per discrepància amb l'actitud d'UDC respecte a la [[llei de Contractes de Conreu]], se va donar de baixa del partit i abandonà la política activa.<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0026085.xml|títol=Josep Maria Farré i Moregó|obra=enciclopèdia.cat}}</ref> Tanmateix, per a les [[eleccions generals espanyoles de 1936]] va signar un manifest d'ex-consellers i ex-socis d'UDC demanant lo vot al [[Front Català d'Ordre]], tot afirmant que la qüestió catalana no era l'única ni la més important, i que perpel sobredamunt n'erahi havia la defensa dels «drets de l'Església i la societat» amenaçats per «l'actuació esquerrana en sentit laïcista i marxista».<ref>{{ref-publicació|títol=La Unió Democràtica de Catalunya, desautorizada|publicació=La Cruz|data=16-02-1936|pàgines=4|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=4&path=3052950&presentacion=pagina}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Raguer i Suñer|nom=Hilari|títol=La Unió Democràtica de Catalunya i el seu temps (1931-1939)|pàgines=236|editorial=L'Abadia de Montserrat|any=1976|isbn=84-7202-263-3|url=https://books.google.cat/books?id=GLTWFzRdVLAC&pg=PA236#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
L'any 1922 va publicar un estudi sobre els "atentats socials" a Espanya i particularment a Barcelona, afirmant que entre 1918 i 1921 hi havia hagut a Barcelona 809 atemptats de caràcter social, on la major part de les víctimes eren obrers.<ref>{{ref-llibre|cognom=Vallès|nom=Edmon|títol=Història gràfica de la Catalunya contemporània, 1888-1931|pàgines=12|volum=III|editorial=Edicion 62|any=1977}}</ref> Amb una visió contrària al [[Confederació Nacional del Treball|Sindicat Únic]],<ref>{{ref-publicació|cognoms1=de las Casas|nom1=León|títol=Política social. El proletariado y la sindicación|publicació=La Acción|data=23/09/1922|pàgines=3|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0003603528&page=3}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognoms1=de las Casas|nom1=León|títol=La elocuencia de los números. Estadística de atentados|publicació=El Bien Público|data=31/10/1922|pàgines=1|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?posicion=1&path=1000141136&presentacion=pagina}}</ref> Farré manifestà que la violència del sindicalisme revolucionari constituïa una forma de propaganda anarquista.<ref>{{ref-publicació|cognom=Marinello Bonnefoy|nom=Juan Cristóbal|títol=Los atentados sociales y el surgimiento de la violencia individualizada en los conflictos laborales de Barcelona, 1902-1917|publicació=Segle XX. Revista catalana d'història|data=2016|pàgines=30|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona|volum=9}}</ref>