Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
afeg. ref. |
|||
Línia 10:
Aviat es va fer ressò de la medicina experimental de [[Claude Bernard]], i va impulsar treballs d'investigació, i cursos de bacteriologia i d'[[histologia]]. Per suggeriment de [[Manuel Salvat i Espasa]] i [[Enric Ribas i Ribas]], va promoure la celebració del Primer [[Congrés de Metges de Llengua Catalana]] el 1913, presidit per [[Miquel Arcàngel Fargas i Roca]]. El 1927, quan els centres ja disposaven de bons [[laboratori]]s, es dedicaren a l'engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80.000 volums i a les 500 revistes; des del 1984 és regida per un Patronat conjuntament amb el [[Col·legi Oficial de Metges de Barcelona]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] li canviaren el nom d{{'}}''Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya'' pel d{{'}}''Academia de Ciencias Médicas''; el 1967 recuperà la seva denominació actual.
Ha promogut les dues edicions del ''Vocabulari mèdic'' (1974 i 1979), la col·lecció ''[[Monografies Mèdiques]]'' (des del 1969), l{{'}}''Índex farmacològic'' (1980 i 1984) i, el 1990, un ''Diccionari Enciclopèdic de Medicina''. A començaments dels anys 1980 la biblioteca passà a anomenar-se Centre de Documentació Mèdica (CDM), centre peoner en la teledocumentació biomèdica. El 1983 va rebre la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]].
== Òrgans de Govern ==
| |||