Diferència entre revisions de la pàgina «Paramagnetisme»

1 octet eliminats ,  fa 11 anys
m
Robot: substitució automàtica de text: (- es s + se s, - apren + aprèn , - aprén + aprèn , - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , -
m (Robot: substitució automàtica de text: (- es s + se s, - apren + aprèn , - aprén + aprèn , - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , -)
En el paramagnetisme pur, el camp actua de forma independent sobre cada moment magnètic, i no hi ha interacció entre ells. En els materials ferromagnètics, aquest comportament també pot observar-se, però només quan estan sotmesos a [[temperatura|temperatures]] superiors a la seva [[temperatura de Curie]].
 
Els materials paramagnètics pateixen el mateix tipus d'atracció i repulsió que els [[imant|imants]] normals, quan estan sotmesos a un camp magnètic. No obstantTanmateix, al retirar el camp magnètic, l'[[entropia]] destrueix l'alineament magnètic, que ja no està afavorit [[energia|energèticament]].
 
Com a elements paramagnètics podem trobar: L'[[alumini|alumini]]., el [[bari (element)|bari]], el [[calci|calci]], l'[[oxigen|oxigen]], el [[platí|platí]], el [[sodi|sodi]], l'[[estronci|estronci]], l'[[urani|urani]], el [[magnesi|magnesi]], el [[tecneci|tecneci]] i el [[disprosi|disprosi]]. Tambe podem parlar de compostos amb propietats paramagnètiques com el sulfat de coure, el clorur ferric i el clorur manganic.
851.856

modificacions