Dones i matemàtiques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 62:
* [[Fitxer:Sophie_Brahe_portrait.jpg|alt=Retrato de Sophie Brahe|miniatura|253x253px|Sophie Brahe]]'''[[Sophia Brahe]]''' (1556-1643) astrònoma i horticultora danesa.<ref>{{Ref-web|url=https://scientificwomen.net/women/brahe-sophia-19|títol=Sophia BRAHE|consulta=2020-04-06|obra=scientificwomen.net}}</ref> Va ser assistent del seu germà, el conegut astrònom [[Tycho Brahe]] (1546-1601), amb el qual va treballar en l'observatori del [[Uraniborg|Castell d'Urania]]. Va col·laborar amb ell en la redacció del catàleg en el qual es detallava la posició dels planetes i el fons estel·lar, i que va servir a J. Kepler per enunciar les seves lleis astronòmiques. A partir de 1588 –després d'enviduar– es va dedicar de ple a l'horticultura, elaborant també medicaments [[Espagíria|espagírics]].<ref>{{Ref-web|url=https://mujeresconciencia.com/2015/08/24/sophia-brahe-astronoma-y-horticultora/|títol=Sophia Brahe, astrónoma y horticultora {{!}} Efemérides|consulta=2020-04-06|data=2015-08-24|obra=Mujeres con ciencia|llengua=es}}</ref>
[[Fitxer:Swidnica_june_2014_012.JPG|alt=Maria Cunitz (Urania)|esquerra|miniatura|222x222px|'''[[Maria Cunitz]]''']]
* '''[[Maria Cunitz]]''' (1610-1664) astrònoma alemanya.<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Alic|nom=Margaret|títol=EL LEGADO DE HIPATIA. Historia de las mujeres en la ciencia desde la Antigüedad hasta fines del siglo XIX|any=1991|editorial=Siglo XXI editores, s.a.|isbn=968-23-1682-0|llengua=español}}</ref> A causa dels seus coneixements i posteriors aportacions a la ciència i a la cultura, era coneguda com la ''Palas'' ''de Silesia''. La seva principal obra –escrita en alemany i llatí– va ser ''Urania Propitia'', publicada en 1650 -Urania és la musa de l'astronomia en la mitologia grega i Maria Cunitz era coneguda també amb el nom d{{'}}''[[Urània]]''.<ref>{{Ref-web|url=https://eldiariofeminista.info/2020/03/28/maria-cunitz-una-astronoma-que-perfecciono-las-teorias-de-posicionamiento-de-los-planetas/|títol=María Cunitz, una astrónoma que perfeccionó las teorías de posicionamiento de los planetas|consulta=2020-11-16|cognom=Herrero|nom=Maria Sol Antolin|data=2020-03-27|llengua=es}}</ref> Aquest tractat contenia una simplificació de les conegudes ''Taules rudolfines'' de [[Johannes Kepler]] (''1571-1630'') i en el que es corregien alguns errors del text de l'astrònom, a més d'incloure noves taules matemàtiques, noves efemèrides i divulgar part de les teories de Kepler. Amb aquest tractat -''Urania propitia''- la seva autora va aconseguir una gran reputació a Europa, sent aclamada com la dona més sàvia en astronomia després d'Hipàcia d'Alexandria. Porten el seu nom el cràter Cunitz de Venus i el planeta menor [[(12624) Mariacunitia|
* [[Fitxer:Elena_Piscopia_portrait.jpg|miniatura|239x239px|[[Elena Lucrezia Cornaro Piscopia|Elena Cornaro Piscopia]]]]'''[[Elena Lucrezia Cornaro Piscopia]]''' (1646-1684) filòsofa, música i matemàtica veneciana.<ref>{{Ref-web|url=https://peoplepill.com/people/elena-cornaro-piscopia/|títol=Elena Cornaro Piscopia: Italian philosopher (1646-1684) - Biography and Life|consulta=2020-04-06|cognom=PeoplePill|obra=PeoplePill|llengua=en-US}}</ref> L'any 1678 es va convertir en la primera dona a rebre un doctorat en una universitat.<ref>{{Ref-web|url=https://www.agnesscott.edu/lriddle/women/piscopia.htm|títol=Elena Lucrezia Cornaro Piscopia|consulta=2020-04-06|obra=www.agnesscott.edu}}</ref> Va ser professora de matemàtiques a la [[Universitat de Pàdua]].<ref>{{Ref-web|url=https://mujeresconciencia.com/2015/06/05/elena-lucrezia-cornaro-piscopia-filosofa/|títol=Elena Lucrezia Cornaro Piscopia, filósofa {{!}} Efemérides|consulta=2020-04-06|data=2015-06-05|obra=Mujeres con ciencia|llengua=es}}</ref>
* '''[[Elisabeth Hevelius|Catherina Elisabetha Koopman Hevelius]]''' (1647-1693) astrònoma polonesa.<ref>{{Ref-web|url=http://mathshistory.st-andrews.ac.uk/Biographies/Hevelius_Koopman.html|títol=Elisabetha Koopman (1647 - 1693)|consulta=2020-04-06|obra=mathshistory.st-andrews.ac.uk}}</ref> Va ser la segona esposa del també astrònom [[Johannes Hevelius]]. Després de la mort del seu marit en 1687, ella va completar i va publicar ''Prodromus astronomiae'' (1690), en el qual va realitzar una compilació de 1.564 estels i les seves posicions, sense usar cap [[telescopi]]. La hi considera una de les primeres dones astrònomes i se li sol cridar la ''mare dels mapes lunars''; Johannes Hevelius és considerat el ''pare''.<ref>{{Ref-web|url=https://mujeresconciencia.com/2015/01/17/catherina-elisabetha-koopman-hevelius-astronoma/|títol=Catherina Elisabetha Koopman Hevelius, astrónoma {{!}} Efemérides|consulta=2020-04-06|data=2015-01-17|obra=Mujeres con ciencia|llengua=es}}</ref>
| |||