La Fura dels Baus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
Actualitzat per la mort de Jürgen Müller Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 6:
En l'actualitat, la progressiva incorporació de tecnologies i la seva gosadia a nivell dramatúrgic en les seves propostes teatrals i operístiques, han rellançat la trajectòria inicial de La Fura dels Baus a través d'un segell (brand) internacionalment reconegut i extremadament permeable a diferents gèneres escènics i formats performatius. Destaquem les cerimònies olímpiques (''Mediterrani'', Cerimònia inaugural [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], Cerimònia inaugural dels Youth Olympic Games de Nanjing 2014), cinema, ''Faust 5:0'' (2001), discs (''Krab'' (1995), ''Ombra'' (1999), ''XXX'' (2002)), ''workshops'' o propostes de [[gamificació]] (''Game Over'' (2013)). La flexibilitat estructural de la companyia, el seu desafiament a les convencions teatrals establertes, la seva curiositat intel·lectual i la seva oberta disposició respecte a la cultura popular i mediàtica s'han revelat com a fonts vitals de la seva extraordinària i longeva productivitat.
Dels nou fundadors, en resten
La Fura dels Baus va néixer al final dels [[anys 1970]] i es va fer coneguda arreu del món als [[anys 80]], en un moment en què en el teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per la utilització de recursos [[tecnològic]]s (grans [[Grua (màquina)|grues]], [[videoprojector|pantalles gegants]], sofisticats dissenys de [[llum]] i de [[so]]), protagonisme de la música urbana (''[[rock]]'' i [[música industrial]]) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'[[òpera]].<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', Editorial UOC, 2006. {{ISBN|9788497884020}} {{ca}}</ref> La Fura en col·laboració amb l'artista multidisciplinària [[Lita Cabellut]], posa al centre del muntatge de ''[[Le Siège de Corinthe]]''.
|