DAT: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida imatge
m Robot: substitució automàtica de text: (- es s + se s, - apren + aprèn , - aprén + aprèn , - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , -
Línia 2:
'''DAT''' és l'acrònim en anglès de '''D'''igital '''A'''udio '''T'''ape. En català s'anomena '''Cinta d'Àudio Digital'''.
 
És una cinta magnètica utilitzada per a enregistrament de so i reproducció. La DAT es va crear per a la indústria professional durant la dècada de 1970, i va arribar al mercat de consum a la fi de la dècada de 1980. Les grabadores digitals converteixen els senyals d'àudio a dades digitals en la cinta magnètica per mitjà d'un microprocessador (un convertidor analògic-digital) el qual converteix de nou les dades en senyals sonors analògiques (mitjançant un convertidor digital-analògic), per a la seva reproducció en l'amplificador de qualsevol sistema de so estereofònic. En els enregistraments digitals les ones de so se sotmeten a mostreig varisdiversos milers de vegades per segon, i es transformen en una sèrie de polsos que corresponen a una configuració de nombres binaris que es graven en cinta (o en disc òptic).
 
Els equips digitals d'enregistrament/reproducció van fer la seva aparició a principis de la dècada de 1980 en forma d'adaptadors de modulació mitjançant codis de polsos ([[PCM]]), per als equips domèstics de vídeo. Els enregistraments digitals proporcionen una reproducció del so amb major fidelitat —major gamma dinàmica i resposta en freqüència, i menor distorsió— que les tècniques analògiques convencionals.