Viquipèdia

Tapís de la Creació: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m infotaula de wikidata
nova recerca proposa canvi de nom
Línia 1:
{{Infotaula d'obra artística}}
El '''TapísBrodat de la Creació''',<ref>{{Ref-web|títol=Brodat de la Creació de la catedral de Girona, El. Carles Mancho (ed.). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona|url=http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08824|consulta=2021-02-21}}</ref> també anomenat '''''Tapís de la Creació''''' o '''''Tapís de Girona''''', és un [[brodat]] del {{segle|XI|s}} o de començaments del {{Romanes|XII}}<ref name="Palol"/><ref>Rudloff, Diether, (2007), pàg. 177</ref> que es troba al [[Museu Capitular de la Catedral de Girona]]. És únic en el seu gènere i constitueix la peça més important de totes les de l'art [[tèxtil]] [[art romànic|romànic]] que es conserven, només comparable al [[tapís de Bayeux]] com a testimoni de la [[pintura a l'agulla]]<ref>[http://media.caballe.cat/2007/12/follettapiscreacio.925.pdf Brodat del tapís de la Creació]</ref> d'època romànica.<ref name="Bracons">Bracons Clapés, Josep (2000), pàg. 124</ref> De 358 cm d'alçada per 450 cm d'amplada, brodat amb llanes de colors, té una justificada fama universal i atrau constantment l'atenció dels estudiosos per la misteriosa riquesa del seu contingut temàtic i iconogràfic. Presenta una vasta simfonia sobre la creació del món i l'estada de l'ésser humà al [[Paradís]], i una corona [[cosmos|còsmica]] en la qual els elements de la [[natura]] encerclen la figura central de [[Crist]].
 
L'obra ha estat exposada fora de la catedral en dues ocasions: l'any 1888 a l'[[Exposició Universal de Barcelona]] i, posteriorment, el 1892, a [[Madrid]].<ref>{{ref-publicació|títol=Retorn del Tapís de la Creació a la Catedral de Girona|publicació=Nota de premsa: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya|data=4 d'abril de 2012| consulta=13 d'abril de 2012|pàgina=p. 8}}</ref>
Línia 67:
En aquesta època, les representacions dels [[dia|dies]] de la [[setmana]] són força escasses, però al Tapís de Girona se'n poden veure dues. A la part inferior esquerra hi ha un cercle amb la llegenda ''dies soli'' ('dia del Sol'), en referència al diumenge, simbolitzat com un home —segurament [[Hèlios]]— amb corona flamejant i sobre una [[quadriga]] amb [[cavalls]] de quatre colors, en correspondència amb la tradició romana; el fet de posar-li un globus terraqüi és la manera de cristianitzar la representació d'Hèlios. A l'altre costat del brodat hi ha el text ''dies lunae'' ('dia de la Lluna', dilluns), i es veu un carro tirat per dos [[bou]]s, també com se simbolitzava a l'època romana; tanmateix, aquest quadre és fragmentari i n'ha arribat la representació completa.<ref>Esteban Lorente, Juan Francisco (1990), pàg. 111</ref>
 
== Escenes del Tapís de la Creació ==
La numeració de les escenes correspon a la que apareix a la il·lustració de la dreta.<ref>Rudloff, Diether, (2007), pàg.177-188</ref>
[[Fitxer:Tapís de la Creació-2.jpg|miniatura|450px|Numeració de les escenes del Tapís de la Creació]]
Línia 171:
}}
|}
El procés de conservació i restauració ha estat portat a terme per les conservadores en teixits antics M. Luz Morata i Carme Masdeu, i amb el criteri de la mínima intervenció i el màxim respecte per tots els elements que conformen la història de l'obra, conjuntament amb l'estudi dels tècnics del [[CRBMC]] i l'anàlisi de Benoît de Tapol, experts en conservació preventiva delde [[MNACMuseu Nacional d'Art de Catalunya|Museu Nacional]].<ref name="Nota9"/> La restauració ha proporcionat informació nova sobre la seva constitució interna. S'han descobert colors nous originals, com el porpra del mantell que llueix el [[pantocràtor]]. A més, a partir de la lectura d'algunes inscripcions, s'han pogut extreure noves dades iconogràfiques; un fet important és la inscripció, segons la qual sembla que el personatge que es creia que representava [[Abel]] podria fer al·lusió, de fet, a la [[constel·lació d'Hèrcules]].<ref name="Noves"/>
 
El bastidor de fusta s'ha substituït per un d'alumini junt amb uns plafons de [[policarbonat]] que, per la part de darrere, fan la funció de llit al brodat. Tot aquest muntatge pot ser fàcilment desmuntable per a possibles revisions periòdiques.<ref name="Noves">{{ref-web|url= http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/02/03/15/01/9d193b6a-c6b1-495f-87f8-34640c245548.pdf|format= PDF|pàgina= 5 |títol= Procés de restauració del Tapís de la Creació | consulta=12 d'abril de 2012 |obra= Prensa.gentcat.cat | editor=Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya |data=03/02/12}}</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Tapís_de_la_Creació»