Pere Aragonès i Garcia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Conselleria i vicepresidència: actualització |
format refs Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 5:
És net de [[Josep Aragonès i Montsant]], empresari hoteler i tèxtil, alcalde de [[Pineda de Mar]] durant el [[franquisme]], i posteriorment, després de la integració de [[Reforma Democràtica de Catalunya]] (de la qual va ser president) a [[Aliança Popular (Espanya)|Aliança Popular]] de Catalunya, també durant el període democràtic.<ref>{{Ref-publicació|url=https://issuu.com/lapompeu/docs/el_maresne__comarca_que_treballa|article=Industrial Aragonès, SA (IASA)|cognom=Fars|nom=Francesc|data=2009|publicació=El Maresme, una comarca que treballa|pàgines=30|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.revistavanityfair.es/poder/articulos/pere-aragones-quien-es-mujer-hijo-hoteles-padre/42021|títol=Pere Aragonés, posible sustituto de Quim Torra: padre primerizo, familia hotelera y abuelo alcalde en el franquismo|consulta=2020-01-23|cognom=Juanatey|nom=Héctor|data=2019-12-30|obra=[[Vanity Fair (revista)|Vanity Fair]]|llengua=es}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.aboriginemag.com/mag/origens-catalans-del-partit-popular-iii/?mode=grid|títol=Els orígens catalans del Partit Popular (III)|consulta=2020-01-24|any=2017|cognom=Aragonès i Martínez|nom=Jordi|obra=Ab Origine Magazine|llengua=ca}}</ref> El seu pare, Pere Aragonès Poch, fou regidor independent a la llista de [[Convergència Democràtica de Catalunya|Convergència]] de Pineda de Mar entre 1991 i 1995.{{sfn|Gregori|2020|loc=Pròleg}}<ref>{{Ref-web|títol=Padre primerizo, nieto de un alcalde franquista y negocios hoteleros: la vida de Pere Aragonès|url=https://www.abc.es/estilo/gente/abci-padre-primerizo-nieto-alcalde-franquista-y-negocios-hoteleros-vida-pere-aragones-202009300003_noticia.html|data=2020-09-29|consulta=2020-10-04|llengua=es}}</ref>
Pere Aragonès va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda de Mar i secundària a l'Institut privat Montessori-Palau.<ref>{{Ref-web|títol=La predicció d'una mestra de Pere Aragonès que està a punt de complir-se|url=https://catalunyadiari.com/politica/mestra-pere-aragones-candidat-generalitat|data=2020-02-06|consulta=2020-10-04|llengua=ca|editor=Catalunyadiari.com}}</ref><ref>{{Ref-
=== JERC i diputat al Parlament ===
Pere Aragonès afirma haver començat a prendre consciència política arran dels fets de l'[[Operació Garzón]].{{sfn|Gregori|2020|p=37}} Va entrar a militar a les [[Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya]] (JERC) l'any 1998, i a ERC l'any 2000. Entre 1999 i 2007 formà part de la direcció nacional de les JERC. L'any 2003 fou escollit portaveu nacional de les JERC, responsabilitat per la qual seria reescollit l'any 2005.<ref>{{ref-web|url=http://www.pinedademar.org/ajuntament/regidors/Pere-Aragones|consulta=18 gener 2016|títol=
[[Fitxer:Pere Aragones JuntsPelSi presenta candidats 6345 - Copy.jpg|esquerra|miniatura|Aragonès en la presentació dels candidats de [[Junts pel Sí]] el 28 d'agost de 2015 a Barcelona]]
L'any 2006 va ser elegit diputat al [[Parlament de Catalunya]] a les llistes d'ERC, en representació de les JERC.<ref>{{ref-web|url=http://www.esquerra.cat/partit/organigrama/55|consulta=18 gener 2016|títol=Biografia de Pere Aragonès|editor=esquerra.cat}}</ref> Anava de número 12 a les llistes per Barcelona, i Esquerra va obtenir-hi 11 diputats en aquella circumscripció, però quan [[Josep Huguet i Biosca|Josep Huguet]] va ser nomenat conseller, Aragonès va entrar com a diputat.{{sfn|Gregori|2020|p=93}} L'any 2007 no tornà a presentar-se per a la reelecció com a portaveu nacional de les JERC i passà el testimoni a [[Gerard Coca i Toledano]].{{sfn|Gregori|2020|p=40}} Durant la crisi del Congrés d'Esquerra de 2008, entre [[Josep-Lluís Carod-Rovira|Carod-Rovira]] i [[Joan Puigcercós i Boixassa|Joan Puigcercós]], va donar suport a Puigcercós.{{sfn|Gregori|2020|p=55}}
A les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)|eleccions al Parlament de 2010]] va ser escollit novament diputat, així com a les del [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012|2012]]. Durant aquest període va ser ponent, entre d'altres, de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la Llei de Mediació en l'Àmbit del Dret Privat, la Llei de Polítiques de Joventut, la Proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi, la Proposició de llei de mesures en l'àmbit hipotecari, la Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual, la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals i la [[Llei de consultes populars per via de referèndum]], on va ser el diputat relator de la ponència i va dirigir els treballs parlamentaris.{{sfn|Gregori|2020|p=94}} En la [[Desena legislatura de la Catalunya autonòmica|desena legislatura]] (2012-2015), va ser el portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, esdevenint el seu portaveu a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i negociant l'acord d'estabilitat entre Esquerra i Convergència.{{sfn|Gregori|2020|p=54}}
A les [[eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions municipals del 2011]], va encapçalar la candidatura d'ERC-Junts x Pineda a l'Ajuntament de Pineda de Mar,<ref>{{Ref-publicació|títol=“Obrim el projecte a la ciutadania”|url=http://
El gener del 2016<ref name="Ref"/> fou nomenat secretari d'Economia, càrrec que ostentaria durant l'[[Onzena legislatura de la Catalunya autonòmica|onzena legislatura]], la del [[Govern de Catalunya 2016-2017]].<ref>{{ref-publicació|url=http://www.lavanguardia.com/politica/20160113/301373050386/pere-aragones-lluis-salvado.html|consulta=18 gener 2016|títol=Pere Aragonès será el secretario de Economía y Lluís Salvadó de Hisenda|publicació=La Vanguardia|editorial=ACN|lloc=Barcelona}}</ref><ref name=":0">{{Ref-publicació|url=http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=714713|títol=DECRET 36/2016, de 19 de gener, pel qual es nomena el senyor Pere Aragonès i Garcia secretari d'Economia del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda.|consulta=26/07/2016|publicació=Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
=== Conselleria i vicepresidència ===
Després de les [[Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017|eleccions al Parlament de 2017]], el seu nom aparegué com a possible conseller d'Economia.<ref>{{Ref-publicació|nom=Núria|cognom=Orriols|nom2=Aleix|cognom2=Moldes|article=Així serà el nou Govern|publicació=Ara|url=https://www.ara.cat/politica/govern-generalitat-torra_0_2012798793.html|data=11 maig 2018}}</ref> El gener de 2018, a la presó d'Estremera, [[Oriol Junqueras i Vies|Oriol Junqueras]] li va dir «si li passa alguna cosa a [[Marta Rovira i Vergés|Marta Rovira]], et toca a tu».{{sfn|Gregori|2020|loc=Pròleg}} Un mes després, Rovira marxaria a l'exili. El 22 de març del 2018 Aragonès fou elegit adjunt a la presidència d'ERC, en substitució d'[[Anna Simó i Castelló|Anna Simó]].<ref>{{Ref-publicació|títol=Pere Aragonès, nou president adjunt d'ERC|url=https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1362876-pere-aragones-nou-president-adjunt-d-erc.html|consulta=2020-10-18|publicació=El Punt Avui|data=23 març 2018|lloc=Barcelona}}</ref> Una de les seves primeres mesures com a cap visible d'ERC fou el nomenament de [[Marta Vilalta i Torres|Marta Vilalta]] com a nova portaveu del partit.{{sfn|Gregori|2020|p=25}}
Poc després, el maig de 2018, Aragonès seria finalment nomenat conseller i vicepresident del govern de Quim Torra.<ref name=":0"/> Després de tres anys de pròrroga, el seu departament va aconseguir els pressupostos de la Generalitat del 2020 i va haver de fer front a diferents modificacions pressupostàries per fer front a les necessitats de la [[Pandèmia de COVID-19|pandèmia de la COVID-19]].<ref name=":12">{{Ref-publicació|cognom=Orriols Guiu|nom=Núria|article=El balanç del Govern, mesura a mesura|publicació=Ara|data=27 desembre 2020|pàgines=pp. 14-15|nom2=Quim|cognom2=Bertomeu|lloc=Barcelona}}</ref> Sota el seu mandat, es va aprovar el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, i es va acordar amb el govern espanyol la retirada supervisió econòmica i financera extraordinària que havia imposat el desembre de 2015.<ref name=":12"/> Tanmateix, no es van crear el Consell Fiscal de Catalunya ni Institut d'Estudis Tributaris, com s'hi havia compromès el govern.<ref name=":12"/>
[[Fitxer:Pere Aragonès anuncia el tancament perimetral de Catalunya.jpg|miniatura|esquerra|Pere Aragonès anuncia el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia de COVID-19, el 29 d'octubre de 2020]]El 15 de març de 2020 Aragonès va anunciar a través de Twitter que havia contret la [[COVID-19]].<ref>{{ref-web|url=https://
El 30 de setembre va passar a assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya d'un govern en funcions, després de la inhabilitació de [[Joaquim Torra i Pla|Quim Torra]] dictada pel [[Tribunal Suprem]] per desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta a favor dels [[presos polítics]] del balcó del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]] abans de les [[eleccions generals espanyoles d'abril de 2019]].<ref>{{Ref-web|títol=L'escenari a partir d'ara: Torra continua sent president? Quan hi haurà eleccions?|url=https://www.rac1.cat/politica/20200928/483728325340/president-generalitat-quim-torra-inhabilitacio-eleccions.html|data=2020-09-28|consulta=2020-09-30|editor=RAC1|nom=Marc|cognom=Martínez Amat}}</ref>
Amb les noves funcions, va anunciar el 29 d'octubre, juntament amb la consellera de Presidència [[Meritxell Budó i Pla|Meritxell Budó]], el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia de COVID-19.
=== Candidat a la presidència ===
El 7 de novembre de 2020 va anunciar la seva intenció de ser el candidat d'ERC a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 2021]],<ref>{{Ref-publicació|títol=Aragonès fa el pas i confirma que vol ser el candidat d'ERC a les eleccions|url=https://www.ara.cat/politica/Aragones-confirma-candidat-ERC-eleccions_0_2559344226.html|data=2020-11-07|consulta=2020-11-21|publicació=Ara|nom=Quim |cognom=Bertomeu}}</ref> fet que es va confirmar el 20 de novembre del mateix mes.<ref name=":3" />
La seva candidatura va aconseguir 603.607 vots (21,30%), cosa que va representar 33 escons al Parlament. En la mateixa nit electoral va demanar un referèndum pactat a [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón|Pedro Sánchez]] i va proposar un «govern ampli» que agrupés [[Junts per Catalunya (partit polític)|Junts]], la [[Candidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar|CUP]] i [[En Comú Podem-Podem en Comú|En Comú Podem]].<ref>{{Ref-web|títol=ERC exigeix un referèndum "sense repressió" a Sánchez|url=https://beteve.cat/politica/erc-pere-aragones-compareix-resultats-eleccions-catalunya-2021-14f/|consulta=2021-02-21|llengua=|editor=beteve|data=15 febrer 2021|nom=Roger|cognom=Torres Liñán}}</ref>
| |||