Llengües itàliques: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Cap resum de modificació
{{FR|data=octubre de 2017}}
{{vegeu|les llengües itàliques|Itàlic (rei)}}
{{Infotaula família lingüística}}
Les '''llengües itàliques''' són un grup ''centum'' del grup del nord-oest de les [[llengües indoeuropees]]. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la [[Llengües latino-falisques|llatino-falisca]] (on es va originar el [[llatí]], origen al seu torn de totes les [[llengües romàniques]]). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del {{segle|VI|-|s}}. ([[Inscripció Duenos]]) El protoitàlic o llengua mare de la família s'hauria parlat al II mil·lenni aC.<ref>{{ref-llibre |cognom=Quiles |nom=Carlos |títol=A storm of words |editorial=Academia Prisca |any=2019 |isbn=978-1-072-03529-9 |consulta=21 febrer 2021}}</ref>
 
 
Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del [[llatí]], són l'[[osc]] (famós per les inscripcions de [[Pompeia]]), l'[[umbre]] (parlat al nord) i el [[falisc]], una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. Algunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, com ara l'[[etrusc]].
=== Llengua vénetica ===
* [[Venètic]] †
 
==Referències==
{{referències}}
 
{{Autoritat}}
42.166

modificacions