Ent: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m orto, tipos, html AWB
Línia 1:
[[ImageImatge:Ent lady.jpg|thumb|right|Esquema d'una <i>''mullerent</i>'' (o ent femella)]]
 
Els '''ents''' són una raça de ficció que podem trobar a la [[Terra Mitjana]], el món fantàstic de [[J.R.R. Tolkien]], basats en els arbres parlants que podem trobar en el [[folklore]] i en la [[mitologia]] de moltes cultures. Tanmateix, en aquesta adaptació de Tolkien hi podem trobar diferències importants, especialment pel fet que l'autor els presenta com a criatures [[antropomorf]]es.
 
Tal i com succeeix amb el mot ''[[hòbbit]]'', ''ent'' és una paraula que en l'actualitat es relaciona unicamentúnicament amb el món de Tolkien, deixant de banda el context històric que hagi tingut aquest mot.
 
==Etimologia==
Línia 13:
* els [[troll]]s
* els [[orc]]s
* en [[Grendel]] del poema <i>''[[Beowulf]]</i>''
 
En aquest sentit de la paraula, els ents són un dels elements bàsics de la [[literatura fantàstica]] i del folklore o mitologia, juntament amb els [[mag]]s, els [[cavaller]]s, les princeses i els dracs. Juntament amb [[Ettin]] i el mot [[Jotun]] provinent del [[nòrdic antic]], ''ent'' prové del [[germànic]] comú ''etunaz''.
Línia 21:
Els ents són una raça molt antiga que apareix a la [[Terra Mitjana]] al mateix temps que ho fan els [[elfs de la Terra Mitjana|elfs]]. Els crea N'[[Eru|Eru Il·lúvatar]] davant els precs de Na [[Yavanna]] en un intent per protegir la vida vegetal després de saber que les criatures creades per N'[[Aulë]], els [[Khazad|nans]], utilitzarien la fusta per als seus menesters. Així doncs, els ents es creen amb la idea que siguin pastors d'arbres, per protegir els boscos de nans i d'altres perills (posteriorment [[orc]]s i altres criatures malignes). Malgrat que els ents eren éssers sensibles al temps del seu despertar, no sabien com parlar fins que els elfs els en van ensenyar. Segons en [[Barbarbrat]], «tot ho van començar els elfs [...], despertant els arbres i ensenyant-los a parlar», i això era un gran regal que no podia ser oblidat («Sempre volien parlar amb tot, [...] els elfs antics»).
 
Els ents són criatures amb forma d'arbre, que varen adoptar la forma dels arbres que cuidaven. La seva aparença pot variar tant en mida i color com en el nombre de peus i de dits de cadascun. Un ent és similar a una espècie d'arbre que protegeix. Per exemple, en Bregalad (també anomenat en Moixera-que-guilla) s'encarregava de les [[Sorbus_torminalisSorbus torminalis|moixeres]] i, per tant, s'hi assemblava molt: era alt i esvelt. A la ''[[Tercera edat del sol|Tercera Edat]]'' de la Terra Mitjana, el [[bosc de Fàngorn]] esés l'únic lloc (aparentment) on encara habiten els ents, encara que els [[huorn]]s sembla que sobreviuen a qualsevol lloc, com al Bosc Vell.
 
En [[Barbarbrat|Fàngorn]] (o [[Barbarbrat]]) s'enorgulleix davant d'en [[Meriadoc Brandiboc|Merry]] i en [[Peregrín Tuc|Pippin]] de la força dels ents. Els comenta que són molt més forts que els [[troll]]s, que en [[Mórgoth]] (als antics dies de la ''Primera Edat'') va crear suposadament com a imitació dels ents, malgrat que no va aconseguir imitar el seu poder. Compara aquest cas amb el dels [[orc]]s que en Mórgoth va crear a imitació (o com a burla) dels [[Elfs de la Terra Mitjana|elfs]]. Els ents són alts i molt forts, capaços d'esqueixar la pedra i la roca. Tolkien els descriu projectant a l'aire grans lloses com si fossin fulles, desfent els murs d'Ísengard «com si fos un crostó de pa».
Línia 28:
 
== Llenguatge ==
Els ents no són criatures arrauxades, no els agraden les presses, tot s'ho prenen amb calma i necessiten molt de temps per pensar i actuar. Fins i tot el seu llenguatge és poc «d'anar amb presses», ja que qualsevol cosa que sigui mereixedora de ser dita cal que tingui el seu temps, tal i com declaren en la seva saviesa antiga, i això ho utilitzen per arribar a decisions [[consens|consensuades]]uades. De fet, el seu llenguatge sembla que es basi en una antiga forma d'[[eldarin]] comú, complementat pel [[quenya]] i el [[síndarin]], i que inclouria variacions úniques. N'existeixen dos llenguatges diferents:
 
===Antic entesc===
Línia 34:
</br>
{| class="wikitable" border=1 width=50%
| width=50% |
'''a-lalla-lalla-rumba-kamanda-lindor-burúmë'''
</br>
Línia 50:
</br>
{| class="wikitable" border=1 width=100%
| width=50% |
'''En un temps en què un esquirol podia portar un fruit d'arbre en arbre des de Rivendell fins a la Mar [...]'''
</br>
(N'Élrond a «El Consell de N'Élrond», dins <i>''[[La Germandat de l'Anell]]</i>'')
|}
Amb aquestes paraules N'Élrond indica que, temps enllà, tot Èriador va ser una vegada un sol bosc primaveral immens, del qual el bosc de Fàngorn només n'era «la part oriental» (segons en Barbarbrat).
 
=== Les mullerents, o ents femelles ===
En un temps també hi va haver ''mullerents'', però es van allunyar dels ents ja que a elles els agradava de plantar i controlar les coses, de manera que es van desplaçar cap a la regió que més endavant es coneixeria com les [[Terres Brunes]] a través de l'[[Ànduin]], el Gran Riu. Aquest territori va ser destruït per en [[Sàuron]] i les mullerents varen desaparèixer. Els ents les han cercat des de llavors, però mai més n'han tingut notícies. Els ents canten que un dia es tornaran a trobar. A <i>''[[La Germandat de l'Anell]]</i>'', en [[Samseny Gamgí]] comenta que el seu cosí Hal assegurava haver vist un gegant amb forma d'arbre al nord de [[la Comarca]]. De totes maneres, podria haver estat una simple referència sobre la mida de la criatura. En el moment d'escriure-ho Tolkien encara no havia desenvolupat el concepte dels ents, i més endavant tampoc no ho va fer.
 
Durant l'episodi de Fàngorn, en [[Peregrín Tuc|Pippin]] i en [[Meriadoc Brandiboc|Merry]] li parlen a en Barbarbrat de la Comarca. Ell contesta que a les mullerents els hauria agradat aquella terra. Això, juntament amb el comentari sobre el que va veure el cosí d'en Sam, ha fet especular que les mullerents podrien estar vivint prop de la Comarca. De totes maneres, Tolkien va remarcar a les ''Cartes'' #144: «Penso que, certament, les ''mullerents'' han desaparegut per a bé, havent estat destruïdes juntament amb els seus jardins a la guerra de l'Última Aliança...»
Línia 67:
Encara que no es puguin considerar realment malignes, ens trobem una sèrie de criatures ents que no responen a l'arquetip amb què Tolkien ens presenta les criatures benignes. Un exemple el trobem amb els [[huorn]]s, que es poden definir com a ents que gairebé s'han convertint en arbres malgrat que conserven part del seu moviment, els quals responen de forma violenta a qualsevol intromissió dins el seu territori. Un altre cas el podem trobar amb el ''Gran Salze'', aquell arbre que es troben els [[hòbbit]]s tot fugint de la Comarca i que intenta liquidar-los. Malgrat que a l'últim moment són salvats per un personatge prou controvertit com és en [[Tom Bombadil]] (anomenat ''Iarwain Ben-adar'' pels elfs), que li canta una cançó a l'arbre per convèncer-lo d'alliberar els [[mitgerol]]s capurats.
 
De totes maneres, aquestes criatures no es poden enquadrar dins l'estricta definició de «maligne», ja que en Tolkien les ha mantingut en tot moment sota el control d'altres criatures, com sonsón el mateix Tom Bombadil o en Fàngorn, que protegeixen els hòbbits de la seva fúria o els lidera en l'atac a Ísengard.
 
=== La marxa dels ents ===
A <i>''[[Les Dues Torres]]</i>'', els ents (unes criatures molt pacients i raonadores) s'enfurismen amb en [[Sàruman]], ja que els seus exèrcits estaven arrasant un gran nombre dels seus arbres. Per esmenar la situació convoquen l'<i>''Assemblent</i>'', una trobada d'ents de Fàngorn, al Clotobac.
 
Després d'una llarga deliberació de tres dies, malgrat que des del punt de vista dels ents és una acció molt ràpida, marxen cap a la fortalesa d'en [[Sàruman]] a [[Ísengard]]: l'última marxa dels ents. Liderats per en Barbarbrat, l'ent més vell (i amb la companyia dels [[hòbbit]]s [[Meriadoc Brandiboc]] i [[Peregrín Tuc]]), destrueixen totalment Ísengard en un gran assalt i atrapen en Sàruman a l'interior de la torre d'[[Òrthanc]].
</br>
{| class="wikitable" border=1 width=50%
| width=50% |
'''Si la Gran Mar s'hagués alçat colèrica i hagués caigut contra les muntanyes en plena galerna, la destrossa provocada no hauria estat més gran'''
</br>
(<i>''[[Les Dues Torres]]</i>'', «El camí d'Ísengard»)
|}
 
Tolkien indica posteriorment que la destrucció d'Ísengard per part dels ents es basava en la decepció que es va emportar amb <i>''[[Macbeth]]</i>'', quan «el bosc de Birnham va al castell de Dunsinane» i es troba amb una colla d'homes caminant per l'escenari amb fulles al barret. Va pensar que, quan ell fes l'escena, ho faria bé.
 
==Estàtua==
Línia 89:
A la fantasia i als [[joc de rol|jocs de rol]] com poden ser ''Dungeons & Dragons'', ''EverQuest'', ''Magic: The Gathering'' i els jocs d'ordinador ''[[Warcraft]]'', els ents similars als ideats per Tolkien es diuen ''treants'' or ''treefolk'' (gent arbrada), per motius de [[copyright]] (tal com els [[hòbbit]]s s'anomenen ''halflings'' a ''[[Dungeons & Dragons]]'' i ''EverQuest''). Aquestes criatures també han estat representades al joc ''RuneScape'' i al joc de rol per consola ''Final Fantasy Mystic Quest'', així com al joc d'estratègia en temps real ''Myth: The Fallen Lords''.
 
En totes les seves aparicions, aquestes criatures de forma d'arbre es troben molt properes a les ideades per Tolkien, encara que ''Dungeons & Dragons'' ha potenciatpotènciat el concepte corrupte d'aquests arbres i monstres arbrats (com pot ser el cas del Gran Salze i els huorns de Fàngorn).
 
*Hi ha una criatura sagrada (o «Sant Celestial») similar als ents a <i>''Mahou Sentai Magiranger</i>'', una de les sèries de <i>''[[Super Sentai]]</i>'', anomenada Grounjiel.
*Un «mag verd» (<i>''Ozu Makito</i>'') rep els seus poders a través d'aquest Tenkuu Seijya (o Sant Celestial en [[Japonès]]).
*Al joc d'ordinador ''Sacrifice'', els ents són arbres grans i lents que lluiten.
 
Línia 105:
{{Anells}}
 
[[Categoria:Personatges_de_la_Terra_MitjanaPersonatges de la Terra Mitjana]]
 
[[bg:Ент]]