Tanc Sadurní: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31:
A la primera meitat de la dècada dels trenta, els tallers Benach de [[Sant Sadurní d'Anoia]] eren una reputada empresa de fabricació de maquinària amb erugues per a obres públiques.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}} Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola la companyia va ser col·lectivitzada i es van començar a modificar els tractors eruga com a vehicles de combat.{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=3}} Els blindats funcionaven amb un motor Hispano-Suiza de 60 [[Cavall de vapor|CV]] i se'n van fer diferents variants: per a l'arrossegament de peces d'artilleria, transport de tropes i també es van fer tanquetes armades amb una [[metralladora Hotchkiss]].{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=37}}
Les dificultats de producció i reparació, l'arribada de tancs soviètics [[T-26]]B i els conflictes polítics interns de la [[Segona República Espanyola]] van impedir que els blindats Sadurní s'arribessin a fabricar en sèrie.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=41}} Després dels [[fets de maig del 1937]] se'n va cancel·lar la producció i el taller de cal Benach es va dedicar a la reparació d'altres vehicles. Tot i això, el seu nivell tecnològic era adequat per a l'època. Hi ha poca informació sobre l'ús en combat dels blindats Sadurní, les averies i la manca de logística adequada els devia deixar inservibles eventualment, però hi ha constància d'un blindat Sadurní capturat en servei a les forces franquistes el novembre del 1938.{{sfn|Querol i Rovira|desembre 2008|p=3}}<ref name="Vuitanta">{{citar ref |títol = Vuitanta anys després es fabrica un tanc dissenyat a Sant Sadurní… |editor = Querol i Rovira |nom = Carles |obra = A contracorrent |data = 9 desembre 2015 |url = https://carlesquerol.wordpress.com/2015/12/09/vuitanta-anys-despres-es-fabrica-un-tanc-dissenyat-a-sant-sadurni/ |consulta = 8 gener 2021 }}</ref>
== Producció ==
L'origen de l'empresa ''Maquinaria Moderna para Construcciones y Obras Públicas SAE'', popularment cal Benach, de Sant Sadurní es remunta a la dècada dels vint. Inicialment, era un taller propietat de la família Busquets que fabricava segadores mecàniques motoritzades. A la primera meitat de la dècada dels trenta havia esdevingut una empresa de reconegut prestigi en la fabricació de tractors eruga per a obres públiques. La companyia estava formada per més de 70 operaris{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=40}} molt qualificats amb els enginyers Benach i Torrents al capdavant. El taller estava ubicat al carrer Doctor Torras i Bages i disposava d'utillatge modern per a producció metal·lúrgica: fornals, martinets, cisalles, radials, torns, fresadores i màquines de foradar.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}} El taller també havia projectat i patentat un [[tanc]] l'any 1935
Poc després que el [[cop d'estat del 18 de juliol|cop d'estat del 18 de juliol de 1936]] fos esclafat a Catalunya, els treballadors de cal Benach afiliats a la [[CNT]] i a la [[FAI]] van col·lectivitzar l'empresa. Animats pel comitè de milícies antifeixistes de la vila, aviat es va proposar d'adequar la fabricació per fer material bèl·lic. Durant les primeres setmanes de la [[Guerra Civil espanyola]] el responsable executiu de la [[Comissió d'Indústries de Guerra]], Eugeni Vallejo, va visitar personalment la companyia.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36}}<ref>{{citar ref |cognom = Diversos autors |títol = Catalunya i la guerra civil, 1936-1939: cicle de conferències fet al CIC de Terrassa, curs 1986-1987 |editorial = L'Abadia de Montserrat |lloc = |data = 1988 |pàgines = 106 |consulta = 22 gener 2021 |isbn = 978-84-7202-974-3}}</ref>
Després d'aquestes reunions, durant els primers mesos del conflicte, la Comissió d'Indústries de Guerra va encarregar un centenar de blindats a cal Benach.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=39}} Alguns dels components pels vehicles es van subcontractar a la Cooperativa de Ferrers i Forja, segurament l'empresa Roca i Guix. Durant el 1937 van aparèixer complicacions tècniques insalvables, no especificades, que van fer que l'empresa es traspassés a la Comissió d'Indústries de Guerra i fos denominada Fàbrica Z. També es va construir un [[refugi antiaeri]] per protegir els treballadors en cas de bombardeig aeri.{{sfn|Pujadó Puigdomènech|2006|p=151}} El segon semestre del 1937 tots els operaris de la Fàbrica Z van esdevenir funcionaris de la [[Generalitat de Catalunya]], rebent la nòmina i un subministrament de pa diari del govern català, i un dels tècnics més qualificats de l'empresa, Jaume Casanovas Casanovas, va ser nomenat comandant.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=39}} En els mesos de més activitat, els operaris de la Fàbrica Z treballaven en tres torns: de cinc de la matinada a una del migdia, de la una a les nou de la nit i de les nou a les cinc de la matinada següent.{{sfn|Querol i Rovira|febrer 2008|p=36
L'enginyer Casanova, basant-se en els tractors que ja muntaven abans de la guerra, de Joan Benach Olivella, va dissenyar el carro. Casanova va afegir un [[blindatge]] d'acer [[rebló|reblonat]], va canviar la forma del tractori de l'eruga i va donar la forma al Sadurní amb la base que li proporcionà Benach Olivella.
Tot i que la producció exacta de blindats Sadurní és desconeguda, al llibre ''La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939)'' de [[Josep Tarradellas i Joan]] hi consten 22 entregues de «camions eruga per al remolc de canons» que podrien ser els blindats Sadurní que va rebre la [[Comissió d'Indústries de Guerra]].{{sfn|Tarradellas|2007|p=157}}▼
Se'n van fer dues versions:
Linha 48 ⟶ 46:
#'''Versió d'assalt''': Era un model pensat per al combat a primera línia de combat, però per culpa de les seves mancances en potència ofensiva van resultar poc efectius respecte d'altres blindats armats amb [[Canó de tanc|canons]], com els [[T-26]]B importats de la [[Unió Soviètica]].
#'''Versió de transport i suport''': era una versió amb una [[carrosseria]] més baixa, oberta i ample permetia carregar fins a sis persones. Aquesta versió resultà més útil, ja que la seva fiabilitat, ja comprovada en ser una eina que derivava d'un tractor, el convertia en una bona eina de transport d'[[artilleria]] i de personal, tot i no entaular combat directe contra l'enemic en situacions normals.
▲Tot i que la producció exacta de blindats Sadurní és desconeguda, al llibre ''La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939)'' de [[Josep Tarradellas i Joan]] hi consten 22 entregues de «camions eruga per al remolc de canons» que podrien ser els blindats Sadurní que va rebre la [[Comissió d'Indústries de Guerra]].{{sfn|Tarradellas|2007|p=157}}
== Cancel·lació del projecte ==
| |||