Mikel Zabalza Garate: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 3:
== Detenció i assassinat ==
La nit del 26 de novembre de 1985, agents del Servei d'Informació de la [[Guàrdia Civil espanyola]] el detingueren al barri d'[[Altza]] de [[Sant Sebastià]], indret on tenia la residència.<ref name="público"/> L'actuació succeí en el marc d'una operació antiterrorista després que, el dia abans, [[Euskadi Ta Askatasuna|ETA]] hagués comés un atemptat mortal contra dos militars de l'[[Armada espanyola]] i un agent de la Guàrdia Civil.<ref name="público"/><ref name="navarra">{{ref-web |url= https://m.noticiasdenavarra.com/2014/11/23/politica/navarra/mikel-zabalza-29-anos-buscando-la-verdad |arxiuurl= https://web.archive.org/web/20141127093952/https://www.noticiasdenavarra.com/2014/11/23/politica/navarra/mikel-zabalza-29-anos-buscando-la-verdad |títol= Mikel Zabalza, 29 años buscando la verdad |editor= NotíciasdeNavarra.com |llengua= castellà |data= 23 novembre 2014 |arxiudata= 27 novembre 2014 |consulta= 17/12/2019}}</ref> En aquell operatiu també foren detinguts la seva parella Idoia Ajerdi (o Idoia Aierbe),<ref name="navarra"/> el seu cosí Manuel Vizcay (o Manolo Bizkai)<ref name="navarra"/> i l'estudiant [[Ion Arretxe]], els quals denunciaren haver patit tortures durant els 8 dies<ref name="navarra"/> de detenció a la [[caserna d'Intxaurrondo]], sense que aquestes arribessin a prosperar als jutjats.<ref name="llibertat">{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/2014/11/1985-mor-torturat-mikel-zabalza-a-mans-de-la-guardia-civil-28781 |títol= 1985 Mor torturat Mikel Zabalza a mans de la Guàrdia Civil |editor= Llibertat.cat |consulta= 15/12/2019}}</ref> Així mateix, a Orbaizeta, foren detinguts dos dels germans de Zabalza, Patxi i Aitor, per a ser alliberats després de 10 hores.<ref>{{ref-web |url= http://mikelzabalza.eus/es/pages/caso-zabalza |títol= El caso Zabalza |editor= MikelZabalza.eus |llengua= castellà |consulta= 17/12/2019}}</ref> Als pocs dies, la mare de Zabalza, veient que tots els detinguts estaven en llibertat menys el seu fill, s'apropà a la caserna i a l'hora de preguntar per la seva situació, el guàrdia civil de la porta li respongué que si havia perdut un fill, anés a «objectes perduts».<ref name="llibertat"/> Anys més tard, a l'any 2016, aquella resposta cínica donà nom a un reportatge sobre el cas.<ref name="público"/>
Pocs dies després, les autoritats responsables de la custòdia policial de Zabalza anunciaren que s'havia escapat saltant al riu [[Bidasoa]] al seu pas pel poble d'[[Endarlatsa]], al municipi de [[Lesaka]], quan estava sent dirigit per a localitzar un [[zulo]] d'ETA,<ref name="EP01">{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/1988/07/10/espana/584488815_850215.html |nom= José Luis |cognom= Barbería |títol= El fiscal defiende que se archive provisionalmente el 'caso Zabalza' |editor= ElPais.com |llengua= castellà |data= 10 juliol 1988 |consulta= 15/12/2019}}</ref> que mai va ser localitzat.<ref name="EM">{{ref-web |url= https://www.elmundo.es/elmundo/2004/01/22/internacional/1074774265.html |títol= Del 'caso Zabalza' a la Plus Ultra |editor= ElMundo.es |llengua= castellà |data= 4 febrer 2004 |consulta= 17/12/2019}}</ref> El 15 de desembre, vint dies després de la seva detenció, el seu cadàver aparegué amb les mans emmanillades,<ref>{{ref-web |url= https://www.diariovasco.com/culturas/cine/201703/18/fallece-ion-arretxe-victima-cain-20170318232020.html |títol= Fallece Ion Arretxe, la otra víctima de Caín |editor= DiarioVasco.com |llengua= castellà |nom= Oskar |cognom= Belategui |data= 18 març 2017 |consulta= 15/12/2019}}</ref> a la llera del tram del Bidasoa on presumptament desaparegué. Fou precisament en aquest indret on la gent l'havia buscat gairebé a diari i [[Creu Roja]] havia aturat la cerca el dia abans.<ref name="EM"/>
Línia 12:
== Judici ==
Els guàrdies civils responsables de la custòdia (els tinents [[Gonzalo Pérez García]] i [[Arturo Espejo Valero]], i el guàrdia [[Fernando Castañeda Valls]]){{sfn|Landa Gorostiza|2009|p=87}} foren processats en la primera fase de la investigació, no obstant això, l'any 1988 l'[[Audiència Provincial de Guipúscoa]] arxivà el cas per manca de proves.<ref name="EM"/> En el cas de Pérez García fou ascendit a [[coronel]].{{sfn|Landa Gorostiza|2009|p=
L'any 1995, el periodista José Macca, del ''[[Diario 16]]'', publicà la confessió de l'ex-guàrdia civil Vicente Soria afirmant que havia vist el cos de Zabalza en un ascensor de la caserna d'Intxaurrondo.<ref name="navarra"/> Després de diverses investigacions periodístiques que assenyalaven la [[tortura]] com l'autèntica raó de la seva mort, el cas es tornà a obrir.<ref name="navarra"/> En aquesta línia, l'any 2000 el contrabandista Pedro Luis Miguéliz Dabadie («Txofo»){{sfn|Diversa Autoria|2001|p=13}} declarà davant d'un jutjat de Sant Sebastià que l'ex-guàrdia civil [[Enrique Dorado Villalobos]] l'informà que Zalbatza havia mort a la caserna durant la detenció, després de patir tortures de mans seves i del també ex-agent [[Felipe Bayo Leal]], ambdós condemnats en primera instància pel [[cas Lasa i Zabala]].<ref>{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/2000/12/14/espana/976748423_850215.html |títol= Un testigo reitera que Dorado le contó que Zabalza murió en Intxaurrondo |editor= ElPaís.com |data= 14 desembre 2000 |llengua= castellà |consulta= 11/12/2019}}</ref> Tot i així, el jutge considerà que seguia sense haver proves suficients per a condemnar i arxivà la causa.<ref name="navarra"/> A més, sortí a la llum una gravació entre l'
{{cita|Gómez Nieto: -Un judici meu així ràpid de valors, que se'ls hi ha anat de les mans, que se'ls hi ha quedat a l'interrogatori [Zabalza].<br/>Perote: -Tu creus que se'ls hi ha mort a Intxaurrondo?<br/>Gómez Nieto: -Sí, la meva impressió és que a l'interrogatori, possiblement va ser una aturada cardíaca com a conseqüència de la bossa al cap.<ref name="audio"/>}}
== Homenatges i reconeixements ==
Línia 24:
L'11 de desembre de 1986, el Jutjat Central d'Instrucció número 1 de l'[[Audiència Nacional espanyola]] decidí processar els ex-directors dels diaris ''[[Avui]]'' i ''[[Segre (diari)|Segre]]'', [[Jaume Serrats i Ollé|Jaume Serrats]] i [[Ramon Perelló i Capdevila|Ramon Perelló]] respectivament, per un presumpte delicte d'[[apologia del terrorisme]].<ref name="esqEP">{{ref-web |url= https://elpais.com/diario/1986/12/24/sociedad/535762805_850215.html |títol= Dos ex directores de diarios, procesados por presunta apología del terrorismo |editor= ElPaís.com |llengua= castellà |data= 24 desembre 1986 |consulta= 23/12/2019}}</ref> La qüestió del cas versava en un fets ocorreguts l'any anterior quan, el 17 de desembre, es publicaren les esqueles de Mikel Zabalza i [[Quim Sànchez i Núñez|Quim Sànchez]], activista polític català de l'independentisme armat que morí manipulant explosius, en ambdues rotatives.<ref name="esqLL">{{ref-web |url= https://www.llibertat.cat/2014/12/1986-processen-els-exdirectors-dels-diari-28962 |títol= 1986- L'Audiència Nacional decideix processar els ex-directors del diari Avui i Segre per haver permès la publicació de les esqueles de Quim Sànchez i Mikel Zabalza |editor= Llibertat.cat |consulta= 23/12/2019}}</ref> En la mateixa interlocutòria foren acusats com a responsables del pagament de les esqueles: Juli Palou i Mínguez, Ismael Durà i Guimerà, Joaquim Roig i Ortiz, i Josep Ramon Freixes i Sentís, tots ells militants independentistes del [[Partit Socialista d'Alliberament Nacional|PSAN]], l'[[Moviment de Defensa de la Terra|MDT]], [[Independentistes dels Països Catalans|IPC]] o els [[Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans|CSPC]].<ref name="esqEP"/> Finalment, el jutjat decretà la llibertat sense fiança de tots els processats malgrat imposar una sanció econòmica de 500.000 pessetes per a cadascú.<ref name="esqLV">{{ref-web |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1985/02/07/pagina-21/32896461/pdf.html?search=terra%20lliure |títol= Procesan a los ex directores de “Avui” y de “Segre” por presunta apología del terrorismo |editor= LaVanguardia.com |llengua= castellà |data= 24 desembre 1986 |consulta= 23/12/2019}}</ref>
La plataforma popular [[Mikel Zabalza Gogoan]] ('Mikel Zabalza en Memòria') reuneix a familiars, amistats i activistes socials del jove mort per a reivindicar la mort de Mikel, reclamar responsabilitats i mantenir la seva memòria. L'any 2016, la plataforma publicà el documental ''[[Galdutako objektuak]]'' ("Objectes perduts") sobre els esdeveniments entorn al seu assassinat. El títol de l'obra fa referència a la resposta que rebé la seva mare, Garbiñe Gárate, quan demanà explicacions de la
El 10 de gener de 2019, el [[Govern navarrès]] celebrà una jornada titulada «Teixint la memòria», per tal de donar un impuls a la memòria de les víctimes de grups d'[[extrema dreta]] i [[funcionaris públics]] com ara Mikel Zabalza, [[Germán Rodríguez]], [[Gladys del Estal]] o [[José Luis Cano]]. Aquest esdeveniment es realitzà després que succeïssin diversos fracassos judicials per a posar al mateix pla les víctimes d'aquesta tipologia amb les d'ETA i del [[franquisme]]. Pel que fa a les contraindicacions judicials, l'estiu passat el [[Tribunal Constitucional espanyol]] anul·là quasi tota la llei navarresa de 2015 per a reconèixer i reparar a les víctimes de la violència ultra. En la mateixa línia, la setmana anterior el [[Tribunal Superior de Justícia de Navarra]] paralitzà la convocatòria de subvencions forals a les universitats que documentessin casos de [[tortura]] i abús per part d'aquests grups.<ref>{{ref-web |url= https://www.noticiasdenavarra.com/2019/01/11/politica/navarra/navarra-avanza-en-el-reconocimiento-de-german-del-estal-cano-y-mikel-zabalza |títol= Navarra avanza en el reconocimiento de Germán, Del Estal, Cano y Mikel Zabalza |nom= A. |cognom= Irisarri |nom2= Iban |cognom2= Aguinaga |editor= NoticiasDeNavarra.com |llengua= castellà |data= 11 gener 2019 |consulta= 18/12/2019}}</ref>
| |||