Marc Livi Drus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Luci Appuleu Saturní (tribú)|
m Robot: substitució automàtica de text: (- Es esmentat + És esmentat , - es esmentat + és esmentat , - mol·lècula + molècula , - mol·lècules + molècules , - orígen + origen , - l'importància + la importància , - aixó + això , - se
Línia 9:
La seva germana Lívia es va casar probablement primer amb [[Quint Servili Cepió]], la filla del qual fou mare de [[Marc Juni Brut]]; i es va casar per segona vegada amb [[Marc Porci Cató]], pare de [[Cató d'Útica]]. Aquest va néixer el [[95 aC]] i Drus va morir el [[91 aC]]. Quan Lívia es va casar amb Cepió, Drus es va casar amb Servília la germana de Cepió. Llavors eren amic però després per causes domestiques, es van barallar i va sorgir un odi entre ambdós.
 
Drus fou des de jove partidari dels [[optimats]]. Quan [[Luci Appuleu Saturní (tribú)|Saturní]] fou assassinat el [[100 aC]] fou un dels que va agafar les armes i va donar suport al cònsol Mari que en aquell moment era al costat del [[Senat romà|senat]]. A la disputa entre el senat i els equites per la possessió de la ''judicia'', Cepió va agafar el partit dels cavallers i Drus el del senat. Els ''equites'' gaudien de la judicia des de el [[122 aC]] per la llei Semprònia de [[Gai Grac]], excepte per un breu període en quequè va estar en vigor la llei Servília que la retornava al senat; aquesta llei Servília fou proposada per el pare de Quint Servili Cepió, que tenia punts de vista deferents als del fill; una segona llei Servília (proposada per Servili Glaucia) la va derogar. El que tenia el control de la ''judicia'' n'abusava i així els cavallers (i en altres moments senadors) que extorsionaven, normalment se'n sortien impunement.
 
El [[91 aC]] Drus fou nomenat [[tribú de la plebs]] essent cònsols [[Luci Marci Filip (cònsol 91 aC)|Luci Marci Filip]] i [[Sext Juli Cèsar (cònsol 91 aC)|Sext Juli Cèsar]]. Per enfortir el partit dels optimats, Drus es va voler atreure als llatins i als italians. L'enfrontament amb Cepió va seguir. Per obtenir suport Drus va concedir al poble algunes mesures parcials, similars a les dels temps dels Gracs, i així es van establir lleis per la distribució de gra, per la seva venda a baix preu, per repartiments de terres publiques (''leges frumentariae, agrariae'') i va efectuar l'establiment de diverses colònies a Itàlia i Sicília que estaven pendents tot i estar ja aprovades. Algunes d'aquestes mesures van ser aprovades perquè el senat fou subornat per Drus. El tresor de l'estat va quedar exhaust i es va haver d'abaixar l'aliatge de plata de les monedes.
 
El cònsol Marci Filip es va oposar a les lleis agràries de Drus, però aquest és va imposar violentament. Embarcat en una espiral, va haver de prometre als llatins i italians la igualtat, per obtenir el seu suport. Així va poder imposar les seves mesures sobre la ''judicia'' ("''legem judiciariam pertulit''") en quequè probablement la judicia es va transferir integrament al senat; segons [[Appià]] el senat que estava reduït a 300 membres, fou augmentat amb l'entrada de 300 nous membres seleccionats entre els ''equites'' més distingits.
 
Aquestes mesures però van crear una nova oposició: els romans s'oposaven a la igualtat de llatins i italians; els cavallers (fora dels 300 que havien accedit al rang senatorial) també s'hi oposaven ja que havien perdut la ''judicia''. En aquesta situació a proposta de Marci Filip, que era [[àugur]] a més de cònsol, el senat va votar una llei per la qual qualsevol llei que anés contra els auspicis seria nul·la. La llei Cecília Dídia establia que una llei , abans de ser votada, havia de ser promulgada 17 dies; el senat va considerar que les lleis de Drus no havien observat aquestes normes; el repartiment de gra o de terres no es podia aturar però les colònies que s'estaven creant foren cancel·lades i la llei ''judiciaria'' també fou revocada. Drus es va quedar molt dolgut de la ingratitud del senat.