Fets de Montejurra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m →‎Antecedents: esmena apòstrof
Línia 9:
Després del [[Decret d'Unificació]] promulgat per [[Francisco Franco|Franco]] el 1937, que oficialment integrava a falangistes i tradicionalistes en el partit únic [[FET y de las JONS]], es va produir un gran malestar a les files de carlisme, que es va aguditzar després del final de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. De fet els partidaris de [[Xavier de Borbó i Parma]], nomenat [[Regent]] després de la mort del pretendent carlí [[Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este|Alfons Carles I]], no van acceptar la Unificació i van prosseguir la seva actuació política al marge del franquisme, des de posicions tradicionalistes i integristes. Ja en 1937 Xavier de Borbó i Parma va declarar expulsats del partit polític [[Comunió Tradicionalista]] als qui havien acceptat la Unificació.
 
Al marge del franquisme va iniciar-se en alguns sectors estudiantils de l'Agrupació d'Estudiants Tradicionalistes (AET) en els anys 1950,<ref>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=3135&voz_id_origen=20878|títol=Carlismo|obra=Gran Enciclopedia Aragonesa}}</ref> concretament a partir dedel l'Manifest de la Joventut Carlina de Navarra de 1956,<ref>{{ref-llibre|cognom=Santa Cruz|nom=Manuel de|títol=Apuntes y Documentos para la Historia del Tradicionalismo Español 1939-1966. Tomo 18 (II). 1956|pàgines=343}}</ref> un procés d'evolució cap a posicions progressistes, molt influenciat pel [[Concili Vaticà II]]. Aquesta procés va culminar amb l'adopció del [[socialisme autogestionari]], formulat a principis dels anys 70, després de l'elecció de [[Joan Carles de Borbó]] com a successor de Franco el 1969. El 1975, Javier de Borbó-Parma va abdicar en el seu fill [[Carles Hug de Borbó i Parma|Carles Hug]], que el 1966 ja s'havia definit com a «socialista»<ref>{{ref-llibre |cognom=Clemente |nom=Josep Carles |títol=Carlos Hugo: La Transición política del Carlismo: Documentos (1955-1980) |pàgines=76-77 |editorial=Muñoz Moya |any=2000}}</ref> i en el qual en 1972 ja havia delegat la direcció del refundat [[Partit Carlí (1970)|Partit Carlí]]. Alguns dels carlins tradicionalistes oposats a Carles Hug van a connectar llavors amb Sixt Enric, el germà petit de Carles Hug.
 
Segons alguns autors l'evolució ideològica va ser un dels factors que va produir el retraïment progressiu de la base popular carlina, que no sabia a què atenir-se.<ref>{{ref-llibre|títol = De Túbal a Aitor: historia de Vasconia|url = https://books.google.cat/books?ei=elaOVbSeFon8Usyap7AL&hl=ca&id=ON4pAQAAMAAJ&dq| editorial = La Esfera de los Libros|data = 2002|pàgines=611|isbn = 84-9734-083-3|llengua= es|nom = Iñaki Bazán, Iñaki Bazán Díaz, Eliseo Gil Zubillaga}}</ref> Els nombre de participants en la concentració anual de Montejurra ([[Via Crucis]] instituït en memòria dels requetès morts en la Guerra Civil, al qual des de la dècada de 1950 el seguia un acte polític),<ref>{{ref-llibre|títol = Reaccionarios y golpistas: la extrema derecha en España : del tardofranquismo a la consolidación de la democracia, 1967-1982|url = https://books.google.cat/books?id=HoAGekU2ESUC&pg=PA112&dq#v=onepage&q&f=false| editorial = CSIC|data = 1994|pàgines=112|isbn = 84-00-07442-4|llengua= es|nom = José Luis|cognom = Rodríguez Jiménez}}</ref> segons [[Francisco Javier Caspistegui]] va baixar de gairebé 100.000 en la dècada de 1960 a uns 5.000 a inicis dels anys 70.<ref>{{ref-llibre|títol = El naufragio de las ortodoxias: el carlismo, 1962-1977|url = https://books.google.cat/books?ei=NV-OVc3eBMbyUs30gfAM&hl=ca&id=1-G1AAAAIAAJ&dq=| editorial = Ediciones Universidad de Navarra|data = 1997|pàgines=311-312|isbn = 84-313-1564-4|llengua= es|nom = Francisco Javier|cognom = Caspistegui}}</ref>