Koroni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p
Línia 12:
Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el 1428 sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins el [[15 d'agost]] del [[1500]] en què es va rendir i fou ocupada pels otomans ([[17 d'agost]] de [[1500]]) junt amb [[Navarino (Grècia)|Navarino]]. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 genissers i 1000 azabs.
 
El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els cavallers de Malta dirigits pelper l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone; els otomans van intentar recuperar-la l aprimavera del 1533 pero foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata Barba-roja (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidemia de pesta, i el hivern era riguros, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant Mendoza ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.
 
Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des el [[1582]] al sandjak de Mistra) dins la liwa de Morea. La fortelsa i el seu territori eren feu imperial ( khass-i-humayyun)