Fonologia: diferència entre les revisions

La fonologia estudia el contacte entre els sons d'una paraula, ens posa en alerta de quan un nen té problemes [[fonològic|fonològics]] importants i li cal un tractament [[Logopèdia|logopèdic]] individualitzat. Fins als tres primers anys de vida els nens aprenen el codi lingüístic i sovint trobem assimilacions, omissions i substitucions de caràcter no estable però cal vigilar la seva evolució. Més enllà dels quatre anys les omissions de les consonants inicials i intervocàliques ja no es consideren evolutives i és convenient fer una valoració del seu perfil [[fonològic]] (La Prova del desenvolupament [[fonològic]] de la Laura Bosch és una prova molt adequada <ref>{{ref-llibre|cognom=Bosch Galceran|nom= Laura|títol= Avaluació del desenvolupament fonològic en nens catalanoparlants de 3 a 7  anys |lloc=Barcelona|eitorial= P.P.U.|data= 1987 |isbn=84-7665-140-6}}</ref>) Si s'observen trets greus en el perfil, és necessari recomanar un tractament logopèdic. El nen que frontalitza els sons i transforma totes les velars (/c/ /g/) i la fricativa (/s/) en el fonema /t/ necessita una intervenció aviat. Als cinc anys són processos [[fonològic|fonològics]] preocupants la simplificació dels grups consonàntics directes, la indiferienciació entre els sons /l/ /r/ /d/, omissió de consonants i síl·labes inicials i simplificació de diftongs. Als sis anys el desenvolupament [[fonològic]] ha d'estar completat perquè és necessari per a l'adquisició de la lectoescriptura.