Pindos (muntanyes): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Pindos''' —''Πίνδος'' en [[Grec antic|grec]], '''''Pindus''''' en [[llatí]]— són unes muntanyes del nord de [[Grècia]] que corren de nord a sud entre la [[mar Jònica]] i la [[mar Egea]], formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és Smólikas, amb 2.637 metres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Moreri |nom=Louis |enllaçautor=Louis Moreri |títol=Le grand dictionnaire historique, ou Le mélange curieux de l'histoire sacrée et profane |editor=Pierre-Augustin Le Mercier |volum=4 |pàgina=1060 |any=1732 |url=http://books.google.cat/books?id=z3cnrqTjdcIC&pg=PA1060}}</ref>
 
Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre [[Tessàlia]] i [[Regne de l'Epir|Epir]] i marcaven el límit [[Atamània|d'Atamània]]. La part nord fou anomenada ''Lacmon'' o ''Lacmos'' (''Lacmus''),[[Lakmos]] i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: [[Haliacmon]], [[Peneios]], [[Aquelos]], [[Aractos]] i [[Viosa]]. La part al sud de l'anterior fou anomenada ''Kerkètion'' (llatí ''Cercetium''); la part més al sud fou anomenada ''Tymphrestos'' (''Tymphrestus'', modernament Velúkhi) i estava dividida en les serralades d'Othyrs i [[Oeta]]. Més al sud, ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part de les muntanyes Pindos.
 
Possessió romana i romana d'Orient, a l'[[edat mitjana]] va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el [[1205]], del [[despotat de l'Epir]], per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el [[1913]] al final de la [[Primera Guerra Balcànica|Guerra dels Balcans]].