El sopar dels idiotes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
 
== Argument ==
Pierre Brochant es reuneix cada dimecres amb els seus amics en un sopar, en el qual es disputen l'honor de ser el que porti al convidat més [[Idiotisme (malaltia)|idiota.]] En aquesta ocasió, Brochant no ha trobat encara a un incaut que portar, per la qual cosa es deixa aconsellar per un amic, que li recomana portar a François Pignon, un funcionari d'Hisenda obsessionat amb fabricar escultures de [[Misto|llumins.]] Com encara no el coneix, Brochant decideix convidar-holo a la seva casa, la qual cosa es converteix en una de les pitjors decisions que mai hagi pres.
 
Pignon, malgrat actuar sempre de bona fe, demostra ser una molèstia i no fa més que causar-li problemes a Brochant. La situació és cada vegada més divertida, ja que l'idiota, no content amb causar-li una lumbàlgia, aconsegueix que la seva dona el deixi, fa venir a una boja obsessionada amb Brochant, el reuneix amb el seu pitjor enemic, fa que un inspector d'hisenda l'investigui, etc. Al final, la pel·lícula pretén ser una crítica a la crueltat de Brochant, però les genials intervencions telefòniques de Pignon fan que aquesta crueltat sembli poca.<ref>{{ref-web|títol= Le Dîner de cons |url= http://www.nytimes.com/movie/review?res=9C0CE7DF113DF930A15753C1A96E958260 |editor=''The New York Times''}}</ref>