Els '''rèdons'''<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre VII, LXXV.4|pag=71}}</ref> (en [[llatí]] ''Riedones'' o ''Redones'', ''Rhedones'', en [[grec antic]] Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) foreneren un poble [[gals|gal]] de la [[Lugdunense]] esmentat per [[Claudi Ptolemeu]], qui diu que vivien a l'oest dels [[sènons]] a la vora del riu ''[[Liger]]'' i la seva capital era ''[[Condate]]'' ([[Rennes]]). [[Plini el Vell]] els situa a la Lugdunense entre els [[diablintes]] i els [[turons]].
Després de la [[Batalla del Sabis (57 aC)|batalla del Sambre]] (l'any [[57 aC]]), [[Juli Cèsar]] va enviar al seu [[Legat (antiga Roma)|legat]] [[Publi Licini Cras Dives (llegat)|Publi P.Licini CrassusCras]] amb una legió, al país dels [[Vènets (gals)|vènets]], redons i altres entre el [[Sena]] i el [[Riu Loira|Loire]] i tots es van sotmetre. Cèsar els esmenta entre els estats marítims amb territori a la costa de l'Oceà (Estats d'[[Armòrica]]). El [[52 aC]] els redons van enviar un contingent al [[Setge d'Alèsia]] per atacar Cèsar.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DR%3Aentry+group%3D1%3Aentry%3Dredones-geo |consulta=24 de febrer de 2021 |títol=Redones |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
