Revisió del 11:57, 12 gen 2021 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot posa la Categoria:Morts a Roma a partir de Wikidata ← Edició anterior		Revisió del 11:04, 24 feb 2021 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.300 edits m Tipografia Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 11: Va entrar en el càrrec el [[10 de desembre]] del [[123 aC]]. La seva primera llei va ser dirigida contra el tribú [[Marc Octavi (tribú)\|Marc Octavi]], col·lega que havia estat del seu germà, el qual, en virtut d'aquesta llei, com que havia estat deposat pels comicis, no podria ser elegit mai més per un càrrec públic;{{efn\|[[Sempronia de magistratibus]]}} la segona llei era que qui hagués matat o desterrat a un ciutadà romà sense judici podria ser perseguit judicialment. Aquesta proposta anava dirigida contra Popili Laenes (involucrat en la mort del seu germà) i va ser finalment retirada, marxant Laenes voluntàriament a l'exili.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles: Grac", IV</ref> Tot seguit va renovar la llei agrària del seu germà però amb més detalls que la feien més acceptable{{efn\|[[Sempronia frumentaria]]}}; també va introduir una llei que prohibia servir a l'exèrcit abans dels 17 anys;{{efn\|[[Sempronia de militibus]]}} i una tercera llei (''Lex Annonae'') per la qual tot ciutadà romà resident a Roma o inscrit en el seu padró, tenia dret a una prestació mensual de blat (43,5 litres) subministrat per l'Estat a un preu aproximadament la meitat del preu normal de venda (que ja era baix). Amb aquesta llei els pobres i pagesos de Roma o de fora es van decantar cap al partit popular. El repartiment de blat a baix preu per als pobres va subsistir fins a l'edat Mitjana. Una altra proposta que va donar llocs de treball i va tenir força acceptació fou la de refer les carreteres, condicionades a unes mides fixes.{{efn\|[[Sempronia de viis muniendis]]}} Línia 20: Sobre les províncies es va establir que els senadors encarregats del seu govern serien elegits per l'assemblea (anteriorment els senadors elegits per a un govern provincial elegien la província).{{efn\|[[Sempronia de provinciis]]}} La reforma de l'[[exèrcit romà\|exèrcit]] va ser abordada. Fins aleshores els ciutadans eren cridats cada any, si estaven entre els 16 i els 44 anys. Però com l'ocupació i pacificació d'Hispània requeria la permanència en el servei, es va concedir la llicència a qui servís sis anys seguits, encara que després podia ser cridat en els casos greus (per la qual cosa la llicència definitiva va ser ampliada al segle I a. C. a vint anys). El mínim en campanya era de dos anys. L'uniforme era lliurat gratuïtament (anteriorment es descomptava de la paga). La pena de mort sense dret d'apel·lació a l'Assemblea (que sol estava vigent a l'exèrcit) va desaparèixer, i, com en el cas dels civils, es va establir el dret d'apel·lació (encara que la mesura no va afectar als soldats italians sense ciutadania ni als voluntaris estrangers). Grac va ser reelegit tribú per l'any [[122 aC]] i a l'elecció dels cònsols, el candidat presentat per Gai Grac, [[Gai Fanni Estrabó (cònsol 122 aC)\|Gai Fanni]], va ser elegit sobre un altre candidat, [[Luci Opimi (cònsol)\|Luci Opimi]]. A l'elecció de tribuns s'havia presentat [[Marc Fulvi Flac (cònsol 125 aC)\|Marc Fulvi Flac]] que tenia el propòsit de presentar una ''rogatio'' per estendre la ciutadania a tots els italians. Gai Grac va tenir com a rival a [[Marc Livi Emilià Drus\|Marc Livi Drus]], guanyat pel partit aristocràtic i que va proposar també mesures populars com l'establiment de dos [[Colònia romana\|colònies]] a [[Tàrent]] i a ''Càpua'' per ciutadans de bona posició i de dotze colònies per ciutadans pobres, i va abolir alguns pagaments.

Gai Semproni Grac: diferència entre les revisions