Revisió del 11:21, 24 feb 2021 modifica 81.47.156.98 (discussió) Contingut canviat per «miniatura\|Desert polar a [[Svalbard illa de Nordaustlandet amb una rosella àrtica]] {{ORDENA:Desert Polar}...». Etiquetes: Substitució Revertida editor visual ← Edició anterior		Revisió del 11:21, 24 feb 2021 modifica desfés Savh (discussió \| contribucions) 1.136 edits m Revertides les edicions de 81.47.156.98. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiquetes: Reversió SWViewer [1.4] Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Papaver dahlianum - Nordaustlandet (js) 1.jpg\|miniatura\|Desert polar a [[Svalbard]] illa de [[Nordaustlandet]] amb una rosella àrtica]]'''Desert polar''', en sentit ample, és la zona de la [[Terra]] que rep una precipitació anual menor de 250 litres i que té el mes més càlid amb [[temperatura mitjana]] menor de 10 °C. Aquesta definició inclou la major part de la tundra (excepte la que rep més de 250 litres de precipitació a l'any). {{ORDENA:Desert Polar}} ▼ En sentit estricte el '''desert polar''' és un bioma situat més al nord o a més altitud que la [[tundra]] essent encara més fred i més sec que la tundra típica. La temperatura del mes més càlid és igual o inferior a 2 °C. Com a terme científic al nom actual de ''desert polar'' es va arribar seguint la següent evolució: Passarge (1920) el va anomenar desert fred (Cold desert) definint-lo ja per la isoterma de menys o igual a 2 °C en el mes més càlid. Gorodkov (1935) va anomenar-lo com ''desert àrtic. ''En tenir aquest mateix clima alguns punts de l'[[Vegetació de l'Antàrtida\|Antàrtida]], Aleksandrova (1963) i Korotkewich (1967) proposaren l'actual nom de ''desert polar''.<ref>Font: Vegetation of the Polar Deserts, Vera Danilovira Aleksandrova </ref> A més del clima fred està caracteritzat per l'escàs desenvolupament del sòl, el cobriment de la vegetació menor del 5% i la presència de vegetació [[Planta vascular\|vascular]] prostrada. Els vents són forts i en zones amb serralades de muntanyes com Nova Zembla hi ha el vent d'efecte foehn que fa augmentar la temperatura fins a 15 a 20 °C més en poques hores. Les glaçades d'estiu no afecten les plantes, ja que hi estan adaptades == Subdivisió == El desert polar se subdivideix en tres províncies florístiques: Barents, Sibèria i Canadà i dues bandes: banda nord i banda sud. Alguns territoris amb clima i vegetació de desert polar són: La [[Terra de Peary]] La [[Terra de Francesc Josep]], L'illa Victòria, la part nord de [[Svalbard]] ([[Nordaustlandet]], Kong Karls Land) i l'illa nord de [[Nova Zembla]]. == Sòls == A tots els deserts polars els sòls estan glaçats ([[permagel]]) fins fondàries de centenars de metres. La microflora dels sòls dels deserts polars la constitueixen principalment fongs actinomicets, bacteris no esporiformes i algues blaves. Entre els invertebrats es troben [[nematode]]s, [[Enchytraideae]], [[Col·lèmbol\|col·lèmbols]] i larves de [[Chironomidae]]. Les pedres de la superfície absorbeixen més calor que el sòl fi.<ref>tundra ecosystems: a comparative analysis, L. C. Blisss Ed.</ref> La diversitat de la flora de [[Molsa\|molses]], [[Liquen\|líquens]] [[fongs]] i [[cianobacteri]]s és més gran que la de les plantes vasculars, les plantes [[Criptògama\|criptògames]] només es troben en els llocs on hi ha més humitat disponible i aleshores formen una crosta d'un cm on hi troben millors condicions per prosperar les plantes vasculars.<ref>Ecology Vol 76 1995 Water limitation in a polar desert</ref> == El desert polar de l'alt àrtic del Canadà == La major part de les terres sense glaç de l'alt àrtic canadenc estan classificades com desert polar (44%) o semidesert (49%). La major part d'aquest paisatge desèrtic acull només poc més de 6 a 10 espècies de [[Planta vascular\|plantes vasculars]], les quals donen un 1-3% de cobertura al sòl i els organismes criptogàmics (molses i líquens) ocupen el 0,5% de la superfície del sòl. L'esterilitat relativa d'aquestes terres és la conseqüència d'una curta estació de creixement i de les baixes temperatures estivals que limiten la creixença de les plantes i la producció de llavors viables. Hi ha algunes superfícies limitades que mostren 50-80% de cobertura sota la forma de crosta criptogàmica i amb un 8-12% de cobertura per a plantes vasculars. Es tracta de zones on les superfícies que resten humides durant períodes considerables a l'estiu, gràcies a l'aigua de la fosa de la neu i on es desenvolupen crostes criptogàmiques que juguen un paper central en el desenvolupament del sòl i la [[fixació de nitrogen]]. Les diferències de reproducció i d'establiment inclouen una més gran capacitat de germinació de les llavors produïdes durant els estius relativament calents (com per exemple el de l'any 1991) comparativament a altres anys de temperatura mitjana com 1994 i 1995, i una presència significativa de plàntules només en el decurs dels anys de temperatura propera a la mitjana climàtica com van ser 1994 i 1995. La densitat de les plàntules és més important sobre les superfícies amb crosta (per exemple un estudi va trobar 206 plàntules/m2) respecte als llocs sense crosta (26 plantules/m2). En els dos llocs la llargada de les arrels de les plàntules i de les plantes més velles és significativament més gran que l'allargament de les tiges, i per tant la biomassa total de les tiges de les plantes establertes és prou més gran que la biomassa de les arrels (relació arrel :tija de 0.1-0.3). Els comportaments reproductors varien segons les espècies. En el cas de la [[Saxifraga caespitosa]] produeix llavors més xiques que la [[Draba corymbosa]] R. Br. ex DC. i que la [[rosella]] [[Papaver radicatum]], però les llavors de S. caespitosa tenen una taxa de germinació més elevada que les de les altres espècies. La supervivència de les plàntules és feble en totes les espècies i ho és especialment en el cas de S. caespitosa. Totes les espècies germinen lentament; les llavors aïllades, situades en condicions ideals, necessiten per a germinar un mínim de 20 a 30 dies, a 20 °C durant el dia i 15 °C durant la nit. En condicions comparables en el sòl la germinació necessita de 36 a 48 dies. Les mateixes espècies de plantes que viuen al desert polar es fan més grosses i fan més flors i produeixen més llavors viables en la [[tundra]] àrtica que està més al sud on les condicions climàtiques són millors. == Referències == {{Referències}} ▲{{ORDENA:Desert Polar}} <!--ORDENA generat per bot--> [[Categoria:Biomes]] [[Categoria:Climes tipus]]

Desert polar: diferència entre les revisions