Alqueria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Corregit: cometes simples en traducció, errates, cursiva en ús metalingüístic. Afegida plantilla "Segle"
Línia 1:
{{Vegeu|el llogaret rural|Alqueria (desambiguació)}}
[[Fitxer:Alqueria de la torre de benicalap.jpg|miniatura|[[Alqueria del Moro]] a [[Benicalap]]]]
Una '''alqueria''' (de l'[[àrab]] '''القرية''' ''al-qàrya'', "'el poble"' o "'llogaret"')<ref>{{GEC|0157697|alqueria}}</ref> és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'[[Al-Àndalus]]. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població.<ref name="Aguilar185"/> Hom considera que tenen el seu origen en la [[vil·la romana]],<ref name="Aguilar185"/> si bé la [[historiografia]] [[País Valencià|valenciana]] més moderna descarta esta teoria.<ref name="Aguilar185"/>
 
El significat del concepte d'alqueria ha canviat amb els canvis que s'han produït a la societat. Per aquesta raó, no és el mateix el que s'entenia per una alqueria en l'època musulmana que el que es considerava que ho era en època feudal o als segles {{Romanes|XVIII}} o {{Romanes|XX}}.<ref>Alqueries. Paisatge i arquitectura en l'horta. Capítol 1.4. L'alqueria valenciana en la història. Enric Guinot Rodríguez. Conbsell Valencià de Cultura, ISBN 84-482-3153-8 pàg.33-41</ref>
 
Com a tipologia [[arquitectura|arquitectònica]] i com a unitat d'habitació, l'alqueria és un concepte boirós pel que fa a l'[[arquitectura tradicional]].<ref name="Aguilar185">{{harvsp|Aguilar i Rubio|2011|p=185}}</ref> Generalment es considera que una alqueria està formada tant per una casa aïllada dels nuclis de població, sovint de dimensions més grans que les d'un habitatge normal, com per un conjunt de cases.<ref name="Aguilar185"/> En ambdós casos, es destaca la vinculació de l'habitatge a les terres de cultiu.<ref name="Aguilar185"/> Pel que fa al seu origen, se situa en els districtes rurals propis de la [[societat andalusina]],<ref name="Aguilar185"/> Algunes alqueries incloïen [[Torre|torres]], que conforme es deixe enrere l'[[edat mitjana]], deixarien enrere el seu caràcter defensiu per a ser merament ornamental.<ref name="Aguilar186">{{harvsp|Aguilar i Rubio|2011|p=186}}</ref>
Línia 13:
== Característiques de les alqueries ==
* Són, normalment, de dimensions més grans que una casa, encara que hi hagen cases de grans dimensions.<ref name="Aguilar186-187">{{harvsp|Aguilar i Rubio|2011|p=186-187}}</ref>
* Moltes presenten una torre, que encara que es pensa que originalment eren utilitzades com a element defensiu, quan varen pedreperdre aquest sentit, es quedaren comacom a reminiscència amb un caràcter més estètic i d'oci.<ref name="Aguilar186-187"/>
* Pels materials que són emprats per a la seua construcció, la grandària deldels murs, el tipus d'obertures a l'exterior, així com per documentació existent i algunes inscripcions que encara es conserven, poden datar-se dels segles {{Romanes|XV}}-{{Romanes|XVIII}}.<ref name="Aguilar186-187"/>
* Les més antigues solen tindre la un arc en l'entrada principal, i un mur interior separa ambdues crugies.<ref name="Aguilar186-187"/>
* És normal distinguirdistingir entre diverses cases, una més senyorial, la dels amos de l'alqueria, i altra pels estatgers.<ref name="Aguilar186-187"/>
* A més presenten altres edificacions vinculades amb les funcions de l'agricultura i ramaderia que en la zona es duien a terme: porxades, pous, estables, corals, galliners, cambres, etc.<ref name="Aguilar186-187"/>
* Ens trobentrobem també amb un considerable nombre d'alqueries que comptaven amb una capella o un oratori propis, que eren utilitzats tant pels propietaris de les alqueries com pels seus empleats.<ref name="Aguilar186-187"/>
* Per últim, normalment es pot diferenciar entre l'espai interior i exterior per la presència de d'una zona de transició coberta per un emparrat.<ref name="Aguilar186-187"/>
 
== Alqueria valenciana ==
Aquest habitatge rural, ubicat habitualment en vessants assolellats, és d'una gran austeritat i senzillesa, consisteix en una edificació d'una o dues plantes, amb una sola crugia, i coberta a una o dues aigües.
 
A l'[[Horta de València]] eren bastant nombroses fins fa poc. Algunes han adoptat el nom de ''"Casa"'', com ara ''Casa Bajoca'', ''Casa Negra'', etc.
 
<gallery mode=packed>