Diferència entre revisions de la pàgina «Geraldine Farrar»

m
Tipografia
m (Robot posa la Categoria:Morts als Estats Units d'Amèrica a partir de Wikidata)
m (Tipografia)
{{IniciBio}} va ser una [[soprano]] i [[actriu]] [[Estats Units d'Amèrica|estatunidenca]].
 
El seu pare fou un famós jugador de [[beisbol]] que no s'oposà a la gran disposició de Geraldine vers la música i, així, estudià piano. A l'edat de 14  anys la futura cantant donà un concert a Melrose, i fou molt aplaudida. Va estudiar cant a [[Boston]], [[Nova York]], en aquesta última ciutat amb [[Emma Cecilia Thursby]], i [[París]] i [[Berlín]] amb la famosa [[soprano]] [[Lilli Lehmann]]. En aquesta darrera ciutat va debutar l'any [[1901]], amb un gran èxit en el paper de Margarida de ''[[Faust (òpera)|Faust]],'' de [[Charles Gounod]], i després en els principals papers de ''[[Mignon]],'' d'[[Ambroise Thomas]], ''[[Manon (òpera)|Manon]],'' de [[Jules Massenet]], i Julieta de ''[[Romeu i Julieta]],'' del mateix Gounod. Geraldine Farrar va comptar entre els seus admiradors berlinesos el príncep hereu [[Guillem de Prússia (príncep hereu de Prússia)|Guillem]], amb qui segons sembla va mantenir un idil·li l'any [[1903]].
 
El 1904 a Montecarlo canta ''[[La Bohème]]'' al costat de [[Enrico Caruso|Caruso]] i el 1905 prengué part en l'estrena d'<nowiki/>''[[Amica]],'' de [[Pietro Mascagni|Mascagni]], en substitució de la [[Emma Calvé|Calvé]], que havia emmalaltit. Des del 1906 el seu repertori es va estendre a òperes especialment difícils com ''[[Don Carlos (Verdi)]], [[Tannhäuser (Wagner)]], [[Le Roi de Lahore]] ([[Jules Massenet|Massenet]]'') i fou intèrpret a Varsòvia d'''[[L'Ancêtre]],'' de [[Camille Saint Saëns|Saint-Saëns]]. La soprano Lehman la crida per a cantar el rol de Na Elvira a ''[[Don Giovanni]]'' a Salzburg, conquistant aquella fama que suposaria el seu passaport per al Metropolitan.
Geraldine Farrar, amb la seva gran personalitat, desencadenà un fanatisme que anticipà el que posteriorment les grans masses reservarien als divos del cinema. Les seves seguidores (les ''Gerry-flappers'') adoptaren les seves ''posses'', el seu maquillatge, la seva manera de vestir. Tingué un ample repertori i fou de les primeres cantants que enregistraren discs. El 1915 fou la protagonista d'una versió cinematogràfica de ''[[Carmen]]'' a la qual seguiren unes quinze pel·lícules més, entre les quals destaca ''[[Joan the Woman]]'', de [[Cecil B. DeMille]], de 1916. El 1916 i 1938 publicà dos llibres de fons autobiogràfic.
 
Va morir l'any 1967, d'un [[infart de miocardi]] als 85  anys. Està soterrada al [[cementeri Kensico]] de [[Valhalla (Nova York)|Valhalla]], a l'[[Estat de Nova York]].
 
== Filmografia ==
1.863.904

modificacions