Viquipèdia

Vindelícia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m robot treu plantilla cal coor redundant amb la infotaula
referència
Línia 1:
{{infotaula geografia política|imatge=Römische Provinzen im Alpenraum 395 n Chr.png|peu=Vindelícia, la zona septentrional de Rècia (en morat)}}
'''Vindelícia''' (en [[llati]] ''Vindelicia'', en [[grec antic]] Οὐινδελκία o Βινδελκια) era la més occidental de les quatre [[província romana|províncies]] de la regió del [[Danubi]].
'''Vindelícia''' (en llati ''Vindelicia'') fou una [[província romana]] de la regió del [[Danubi]] creada en temps d'[[August]]; a finals del segle I fou unida a [[Rècia]] o Rètia (''Rhaetia''). Al segle III foren altre cop separades amb els noms de [[Rècia Primera]] (Rhaetia Prima) i [[Rècia Segona]] (Rhaetia Secunda), de les quals la segona era l'antiga Vindelícia.▼
 
▲'''Vindelícia'''Va (en llati ''Vindelicia'') fou una [[província romana]] de la regió del [[Danubi]]ser creada en temps d'[[August]]; com a província independent, però a finals del segle I foues unidava aunir amb [[Rècia]] o Rètia (''Rhaetia''). Al segle III forenes van separar altre cop separades amb els noms dei [[Rècia Primera]] (Rhaetia Prima) iera l'antiga Rècia mentre [[Rècia Segona]] (Rhaetia Secunda), de les quals la segona era l'antiga Vindelícia.
Els seus límits eren la [[Germània (regió)|Germània Magna]] al nord ([[Danubi]] i ''Limes o Vallum Hadriani''), a l'oest el territori dels [[helvecis]]; al sud, Rècia (separades probablement pels Alps Retis), i a l'est [[Nòrica]] (separades pel riu [[Inn (riu)|Inn]], antic ''[[Oenus]]''). Així doncs abraçava la part oriental de l'actual [[Suïssa]], parts de [[Baden-Württemberg]] i [[Baviera]], i el nord del [[Tirol]].▼
 
▲ElsEn seustemps límitsd'August, erenVindelícia tenia per límits la [[Germània (regió)|Germània Magna]] al nord, o sigui el ([[Danubi]] i el ''[[Limes]]'' o ''Vallum Hadriani''),. aA l'oest el territori dels [[helvecis]];, al sud, Rècia (separades probablement pels Alps RetisRètics encara que no consta enlloc), i a l'est [[Nòrica]] (separades pel riu [[Inn (riu)|Inn]], antic ''[[Oenus]]''), segons defineix [[Claudi Ptolemeu]]. Així doncs abraçava la part oriental de l'actual [[Suïssa]], parts de [[Baden-Württemberg]] i [[Baviera]], i el nord del [[Tirol]].
El ''[[Llac de Constança|Lacus Brigantinus]]'', al sud-oest, pertanyia a Vindelícia.
 
El país era pla, i només tenia en una banda els contraforts alpins. Segons [[Dió Cassi]] els habitants es dedicaven a l'agricultura i el país era fèrtil. El ''[[Llac de Constança|Lacus Brigantinus]]'', al sud-oest, pertanyia a Vindelícia.
Estava poblat per [[retis]], d'origen [[celtes|celta]] i foren sotmesos per [[Tiberi]] i molts d'ells traslladats a altres territoris. Les tribus del poble vindèlic eren els [[brigantis]], els [[runicates]], els [[leuns]], els [[consuantes]], els [[clautinatis]], els [[benlaunis]], els [[estions]] i els [[licates]].▼
 
▲Estava poblat per [[retis]], d'origen [[celtes|celta]] i foren[[Tiberi]] sotmesosels va sotmetre. perSegons [[TiberiEstrabó]] iva traslladar molts d'ellsdels traslladatsseus habitants a altres territoris. Les tribus del poble vindèlic, segons Estrabó, Claudi Ptolemeu i [[Plini el Vell]], eren els [[brigantis]], els [[runicates]], els [[leuns]], els [[consuantes]], els [[clautinatis]], els [[benlaunis]], els [[estions]] i els [[licates]].
Les principals ciutats foren: ''[[Augusta Vindelicorum]]'' (capital), ''[[Castra Regina]], [[Arbor Felix]], [[Brigantium (Vindelícia)|Brigantium]], [[Vemania]], [[Campodunum]], [[Abodiacum]], [[Abusina]], [[Quintiana Castra]], [[Batava Castra]], [[Vallatum]], [[Isinisca]], [[Summontorium]] i [[Pons Oeni]]''.
 
Tenien com a ciutats principals ''[[Augusta Vindelicorum]]'' (capital), ''[[Castra Regina]]'', ''[[Arbor Felix]]'', ''[[Brigantium (Vindelícia)|Brigantium]]'' (actual [[Bregenz]]), ''Castra Vemania'', ''Campodunum'', ''[[Abodiacum]]'', ''[[Abusina]]'', ''Quintiana Castra'', ''[[Batava Castra]]'', ''Vallatum'', ''Isinisca'', [[Summontorium]] i [[Pons Oeni]]'' (actual [[Rosenheim]]).<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DU%3Aentry+group%3D6%3Aentry%3Dvindelicia-geo |consulta=24 de febrer de 2021 |títol=Vindelicia |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Vindelicia}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Vindelícia»