Diferència entre revisions de la pàgina «Edat del bronze»

m
Revertides les edicions de 81.33.118.26. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
m (Revertides les edicions de 81.33.118.26. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
* La [[Cultura d'El Argar]], anomenada també Cultura Almerienca - Fase III, successora de la cultura de Los Millarès o Cultura Almerienca - Fase II, d'origen oriental, potser sirià, amb possibles influències egípcies.
* La [[Cultura del vas campaniforme]]
 
== El coure i el bronze ==
[[Fitxer:Lloma de Betxí (30614566485).jpg|miniatura|Activitats [[Llar|domèstiques]] de l'edat de Bronze. Representació de la [[Lloma de Betxí]] pel [[Museu de Prehistòria de València]].]]
El [[coure]] fou el primer material que els metal·lúrgics van aprendre a treballar i més tard a endurir-lo amb [[Estany (element)|estany]] Alguns pobles van treballar el bronze sense haver conegut el coure o van usar ambdós al mateix temps, però aquesta no va ser la línia general encara que es va produir bastant sovint perquè els pobles utilitzaven allò de què disposaven als seus territoris. El coure es va aconseguir en èpoques diferents i en diferents punts.
 
L'ús del coure a l'Orient mitjà es remunta a una data anterior a l'any [[4000 aC]]. (potser fins i tot cap al [[5000 aC]].). L'aliatge considerat correcte era 90-10 però en un alt percentatge de troballes la proporció sempre era inferior a 94-6.
 
El coure era abundant a [[Xipre]], que antigament es deia Alashiya, i després se l'anomena Cy-prium derivat de la paraula coure (la semblança arriba al llatí on el coure és el ''cuprum'').
 
Possiblement posterior al coure però anterior al bronze és l'[[or]] (que inclòs podria ser anterior al coure). També a la mateixa època que el coure apareixen l'[[Argent (element)|argent]] i el [[Mercuri (element)|mercuri]]; al darrere del coure es varen descobrir l'[[Estany (element)|estany]], el [[zinc]], el [[ferro]] i el [[plom]]. Primerament l'estany es va usar per endurir el coure, utilitzant-se també després una barreja amb zinc. En canvi encara no es dominava la tècnica de fondre el ferro
 
El coure s'obtenia de la [[malaquita]] i de l'[[atzurita]], i rarament dels [[sulfur de coure|sulfurs de coure]]. S'obtenien els anomenats coure negre, coure en brut i altres varietats.
 
El coure fonia a mil dos-cents graus, o sigui a menys que l'argent, però a més que l'or. Es trobava a la [[cuprita]] (coure vermell), la [[tenorita]] (coure negre), la xalcorina i la [[covellita]] (combinada amb [[sofre]]). Les [[pirita de coure|pirites de coure]] (erubescita, bornites i tetraedrites) eren una combinació de coure amb [[sulfur]]s metàl·lics. També hi havia coure en molts minerals i en algunes sals (com l'[[atzurita]] i la [[malaquita]]).
 
Els fonedors de bronze utilitzaven motlles de pedra. El motlle constava de dues parts: una on s'havia fet el buit (extremadament afinat i precís) de l'objecte a crear, així com una esquerda separada. Al buit se li tirava el metall fos i damunt es col·locava una pedra plana a manera de tapa. Quan el metall fos es refredava, s'introduïa un tascó a l'esquerda per a separar el motlle de la tapa, i es treia la figura mollejada.
 
No obstant no existeixen gaires peces de bronze. El material no era abundant. Es dominava la tècnica però mancava matèria primera,
 
== El bronze a Europa ==
72.889

modificacions