Revisió del 13:57, 26 feb 2021 modifica Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 19.000 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:58, 26 feb 2021 modifica desfés Xvazquez (discussió \| contribucions) Autopatrullats 19.000 edits retocs Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 13: [[Fitxer:Claraia.jpg\|miniatura\|250x250px\|''[[Claraia]]'' (fòssil del [[Triàsic]])]] [[Fitxer:Mytilus galloprovincialis shell.jpg\|miniatura\|251x251px\|Un musclo (''[[Mytilus galloprovincialis]]''), un dels bivalves més populars.]] La mida dels bivalves oscil·la entre els 2 mm (alguns [[pisídids]] i [[leptonoïdeus]]) i més d’un metre ([[Cloïssa gegant\|tridàcnids]] gegants]]). El seu cos queda protegit per una [[conquilla]] formada per dues valves situades anatòmicament una a cada costat del cos; les valves estan unides per un o dos músculs adductors que quan es contreuen les tanquen hermèticament. Les dues valves s’articulen en una frontissa denominada [[xarnera]] que sol posseir dents que encaixen amb els de la valva oposada. El [[Mantell (anatomia)\|mantell]] i la cavitat pal·lial són molt amplis. Tenen un parell de [[ctenidis]] (brànquies) laminars que a més s’usen per capturar les partícules en suspensió en l’aigua, que en moltes espècies entra i surt a través de tubs denominats sifons.<ref name="HNPPC8"/> Els bivalves no tenen un cap diferenciat, ni tentacles, faringe, [[ràdula]] ni mandíbules. La boca presenta un parell de palps labials que recullen petites partícules del sediment o filtrades. El peu dels bivalves sol tenir forma de llengüeta i ser gran i musculós, que molts utilitzen per excavar en el sediment. El cor té una aurícula i un ventricle; hi ha una o dues aortes i diversos espais lacunars. El sistema nerviós és senzill, amb un parell de ganglis cerebroides, dos ganglis viscerals i un o dos ganglis del peu. Com a òrgans dels sentits hi ha estatocists.<ref name="HNPPC8"/>

Bivalves: diferència entre les revisions