|
== Classificació funcional ==
Les articulacions també poden ser classificades funcionalment, segons el grau de mobilitat que permetin realitzar.
=== Diartrosi o articulacions mòbils ===
El terme '''diartrosi''' procedeix del grec ''dia'', separació, i ''arthron'', articulació. Són les més nombroses a l'[[esquelet]]. Es caracteritzen per la diversitat i amplitud dels moviments que permeten als ossos. Posseeixen [[cartílag]] articular o de revestiment en ambdues parts de l'articulació. Un exemple típic de diartrosis és l'articulació glenohumeral, l'articulació que uneix l'[[húmer]] amb l'[[escàpula]]. En el contorn de la cavitat glenoïdal es troba el rodet marginal o [[rodet glenoïdal]]. Les dues superfícies articulars estan unides per la càpsula que es fixa al voltant de la cavitat glenoïdal de l'escàpula i del coll anatòmic de l'húmer. La càpsula està reforçada exteriorment per lligaments extracapsulars i interiorment està entapissada per la sinovial.
Els moviments varien segons el tipus de diartrosi:
* '''''Enartrosi''''': les superfícies articulars que intervenen són esfèriques, una còncava i una convexa. Realitzen tots els moviments possibles en l'espai, com per exemple l'articulació glenohumeral i la coxofemoral (maluc).
* '''''Condilartrosi''''': les superfícies articulessis són allargades, una convexa i una còncava. Efectuen tots els moviments possibles excepte el de rotació.
* '''''Trocleartrosi''''': les superfícies articulessis són una corriola o tròclea i dues carilles separades per una cresta. Executen els moviments de flexió i extensió. Per exemple, l'articulació del colze.
* ''' ''Punta recíproca''''': les superfícies articulessis són una còncava i altra convexa, que encaixen perfectament. Menys la rotació, realitzen tots els moviments, però amb poca amplitud.
* '''''Trocoide''''': les superfícies articulars són un eix ossi i un anell osteofibrós. Posseeixen un moviment de rotació.
* '''''Artròdia''''': les superfícies articulars són dues carilles planes.
=== Amfiartrosi ===
| 