Ferran Adrià Acosta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs, neutralització, cal mes neutralització |
neutralització |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Ferran Adrià Acosta''' ([[l'Hospitalet de Llobregat]], [[14 de maig]] de [[1962]]) és un [[cuiner]] català.
Fou el [[xef]] i propietari del restaurant [[El Bulli]], situat a [[Cala Montjoi]], a [[Roses]] ([[Girona]]), distingit amb tres estrelles a la [[Guia Michelin]] i millor restaurant del món segons el [[Top 50 revista Restaurant|Top 50 de la revista Restaurant]]. L'any 2011 El Bulli va tancar les seves portes definitivament. Actualment{{Quan}} col·labora amb la [http://www.alimentacioiciencia.org/ Fundació Alícia] de la qual és assessor junt amb el cardiòleg [[Valentí Fuster]]. Es creador de tècniques culinàries, com la [[desconstrucció#Deconstrucció en cuina|desconstrucció]], les escumes amb [[sifó (gastronomia)|sifó]] i l'[[esferificació]].<ref>{{Ref-publicació|article="A muchos les parece que la creatividad es una palabra demasiado importante para la comida"|url=https://elpais.com/diario/2005/08/06/babelia/1123285150_850215.html|publicació=El País|data=2005-08-05|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=es|nom=Fietta|cognom=Jarque}}</ref>
Linha 24 ⟶ 26:
Aquesta cuina d'avantguarda, aviat considerada un exemple per a cuiners de tot el món, no perd de vista, però, en aquesta etapa (fixeu-vos en l'exemple de la truita de patates) la connivència amb la cuina domèstica. En conseqüència, amb aquesta manera d'entendre la figura del cuiner avantguardista, cal entendre també les col·laboracions amb la indústria alimentària que ha sovintejat Ferran Adrià.<ref name="gencat1306"/>
El 1996 El Bulli va aconseguir la màxima qualificació atorgada per la
=== elBulli Taller ===
Linha 32 ⟶ 33:
La novetat és que hi ha un interès en la recerca per esbrinar el perquè dels processos químics que intervenen en la cuina (des de l'acció del foc a la deshidratació de les hortalisses, per exemple) i en com es poden aplicar sobre els ingredients, sense prejudicis ni, sovint, manual d'instruccions previ als mesos de provatures a elBulli Taller. L'objectiu final: capgirar i experimentar i que el comensal participi en aquest joc intel·lectual. En el corrent tecnoemocional no es busca estimular només la memòria gustativa; a més, es vol esperonar la imaginació i les sensacions del comensal. L'administració de tecnoemocions no té paràmetres prefixats: l'ordre del banquet, les fronteres entre dolç i salat, la convivència al mateix mos de textures, procedències i fins i tot sons, no té límits. Cada any s'originen noves propostes (més d'un centenar), algunes d'insatisfactòries, alguns apunts, altres vies d'investigació, altres rotunds èxits. Es tracta d'una filosofia creativa i experimental que la revista ‘Time' denominava el 2003 ‘nouvelle nouvelle cuisine', en un cèlebre reportatge i portada dedicats al cuiner de l'Hospitalet que van enlairar arreu la seva cuina i, de retruc, la catalana.<ref name="gencat1306"/>
Vers la fi del {{segle|XX}}, El Bulli i Ferran Adrià ja eren considerats el millor restaurant i cuiner del món tot i que encara no existia el premi que ho corroborés.<ref>{{ref-web |cognom=Óscar |nom=Caballero |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1996/03/21/pagina-13/34588426/pdf.html?search=Ferran%20Adri%C3%A0%20Robuchon |consulta=7 octubre 2018 |títol=El maestro Róbuchon vuelve a los fogone |editor=La Vanguardia |llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-web |cognom=Casas |nom=Carmen |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1998/07/07/pagina-13/33848069/pdf.html?search=%22ferran%20adri%C3%A0%22 |consulta=7 octubre 2018 |títol=Presentación de las cumbres gastronómicas de Turín y Prigueu |editor=La Vanguardia |llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-web |cognom=Casas |nom=Carmen |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1998/10/23/pagina-13/34600840/pdf.html?search=albert%20adri%C3%A0 |títol=Los postres de El Bulli, en libro |editor=La Vanguardia |llengua=castellà}}</ref>
Al seu taller, on també realitzà una acurada tasca de documentació per recollir el pas a pas de tots els seus descobriments i totes les seves receptes, Ferran Adrià va crear amb el seu equip i sense la pressió de servei diària del restaurant. Provaven centenars d'idees al llarg de la setmana (al matí es formulaven i a la tarda es cuinaven i s'avaluaven els resultats) i només les acceptaven quan realment valien.<ref name="Puig">{{ref-web |cognom=Puig |nom=Margarita |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2001/03/19/pagina-1/34156627/pdf.html?search=%22ferran%20adri%C3%A0%22 |consulta=7 octubre 2018 |títol=Al calor delos fogones |editor=La Vanguardia |llengua=castellà}}</ref>
| |||