Edicte de Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: zh:米兰敕令 (君士坦丁) |
m Robot: substitució automàtica de text: (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + p |
||
Línia 5:
L'Edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del [[313]]. El seu text, segons [[Lactanci]], és el següent:
"Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini, havent arribat feliçment a Milà i havent inquirit amb especial interès tot el que es cregués conduent a la utilitat i seguretat públiques, hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués, perquè l'assumpte de divi i celestial que existeixi es mostri benigne i propicia a nosaltres i a tots els qui estan subjectes al nostre poder. Així doncs, segons aquest nostre semblar i rectísim judici, hem cregut que a ningú absolutament havíem de negar la facultat de seguir les creences dels cristians o aquelles de la religió que els semblés més convenient per sí, a fi que la màxima divinitat, en honor de la qual concedim la llibertat religiosa, pugui afavorir a tots com acostuma la seva benevolència. Per tant convé que sàpiga la teva fidelitat que és del nostre grat el que, fent a una banda totes les condiciones que van aparèixer en els anteriors rescriptes dirigits a la teva dignitat sobre el nom dels cristians, ara, pura i simplement, tots aquells que en unió de voluntats vulguin observar la religió cristiana, puguin fer-ho sense inquietud ni cap molèstia. Hem jutjat que devíem claramente advertir això a la teva sol·licitud, perquè sàpigues que nosaltres donem als mateixos cristians la lliure i absoluta facultat de professar la seva religió. I entengui la teva fidelitat,
La legislació pro-cristiana de Constantí es va concretar en els següents anys (319 a 323) en les següents lleis o edictes:
Línia 31:
Després de la seva victòria sobre Licini, Constantí va dirigir un edicte als ciutadans de la part oriental de l'Imperi, on l'Edicte de Milà no havia tingut casi bé aplicació i havia caigut en l'oblit (encara que probablement els cristians no van ser perseguits, malgrat que s'ha dit que va ser la persecució d'aquests el que motiu la intervenció de Constantí). En el nou edicte, el text del qual s'ha conservar a través del Bisbe arrià Eusebio, i per tant és menys fiable, Constantí diu:
"...I ara et prec, poderós i excel·lentíssim Déu, siguis clement i propici per als teus orientals i per a tots els provincials tan afligits per tantes i tan llargues calamitats; concedeix per mitjà de aquest, el teu serf, tota classe de béns. No sense causa demano això de tu, Senyor de tots i Déu sant, doncs guiat per tu i sota els teus auspicis vaig emprendre i vaig portar a terme coses saludables. Precedit de la teva insígnia, per tot arreu conduí vencedor al meu exèrcit, i quantes vegades ho exigeix la utilitat pública, seguint la insígnia del teu poder marxo contra l'enemic... porque sincerament estimo el teu nom i temo la teva justícia....Vull que el teu poble visqui en pau i concòrdia per a comuna utilitat del genere humà, que els que encara romanguin en els errors de la gentilitat visquin també en pau amb els teus fidels i gaudeixin del content de la bona harmonia; potser aquesta comunió i bones relacions mútues pugui atreure a molts al camí recte. Ningú faci mal a un altre. Cadascun segueixi la seva opinió. No obstant això aquells que senten rectament tinguin per cert i definitiu que sols ells viuran en la puresa i la justícia a la qual tu mateix els has cridat perquè obeeixin les teves sacrosantes lleis. I els que a elles
Si el text és verdaderament aquest, resulta fàcil comprendre que en un Estat sota un poder absolut, molts optarien per la conversió (malgrat no creure sincerament) i altres intentarien evitar ser identificats com no cristians, dissimulant la seva pertinença a una altra religión (el que en si mateix no era perillós, però podia arribar a ser-ho, o almenys a constituir un obstacle per a certes carreres).
|