Joaquim Rifé i Climent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Tipografia |
||
Línia 32:
Joaquim Rifé va ser un dels protagonistes involuntaris d'un dels successos més polèmics de la història del club. La temporada [[1969]]-[[1970]], en el partit de tornada de la semifinal de la [[Copa del Rei de futbol|Copa]] que enfrontava el FC Barcelona i el [[Reial Madrid]] al [[Camp Nou]], Rifé va fer una falta al madridista Velázquez un metre i mig fora de l'àrea, però l'àrbitre Guruceta, va xiular un penal que, fet i fet, va deixar eliminat al FC Barcelona. Es va produir un escàndol pel que es va considerar un tracte de favoritisme al Reial Madrid, i l'àrbitre [[Emilio Carlos Guruceta|Guruceta]] va ser recusat pel FC Barcelona.<ref>{{ref-web|url= http://elpais.com/diario/1987/02/26/deportes/541292401_850215.html| consulta=23 març 2017|títol="La que te he liado"| editor= [[El País]] |data=26 de febrer de 1987|llengua= castellà}}</ref>
Rifé va ser quatre vegades internacional amb la [[selecció de futbol d'Espanya]], amb la qual va debutar el 28 de febrer de 1968, a [[Sevilla]], al partit Espanya-Suècia (3-1). En el seu debut amb la selecció espanyola, igual que el va succeir amb el Barça, Rifé va marcar un gol: l'únic que va marcar amb Espanya. El seu últim partit oficial com futbolista, i com a jugador del FC Barcelona, el va disputar el [[16 de maig]] de [[1976]], a l'[[estadi El Molinón]], [[Gijón]], davant el conjunt local. El resultat va ser d'empat a zero. Va ser el punt final a 12
Un cop retirat del futbol actiu, Rifé entrà a formar part del cos tècnic del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] com a entrenador.<ref name="GDJB"/>
| |||